Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
Parti Social Chrétien
Història
Federació belga de dos partits democràtics d’inspiració cristiana, l’un való i l’altre flamenc.
Originat de l’antic partit catòlic entre les dues guerres mundials, té àmplies connexions amb el sindicalisme cristià i es constituí amb les eleccions del 1946 Ha participat en la majoria de governs, fins avui Partidari manifest del retorn del rei Leopold III, passà una forta crisi amb la tornada d’aquest a Brusselles, que el conduí a la derrota electoral del 1954 Abans, però, amb el ministre Harmel, dugué a terme una important reforma de l’ensenyament primari i secundari tornat al poder el 1958 gabinet Eyskens, es trobà amb el problema de la independència del Congo i els…
transposició de Wagner-Meerwein
Química
Denominació genèrica de les transposicions que transcorren a través d’ions carbè.
El primer exemple conegut fou la transformació, observada per Wagner l’any 1899, de borneol en camfè, que transcorre d’acord amb l’esquema Posteriorment, Meerwein estengué l’estudi d’aquest tipus de transposicions moleculars i n'observà en el camp dels composts monocíclics i acíclics Totes aquestes transposicions transcorren amb formació d’un ió carbè, primari o secundari, que evoluciona cap a un de terciari, més estable, i aquest intermedi és finalment neutralitzat per un reactiu nucleòfil present en el medi o per eliminació d’un protó Les transposicions de Wagner-Meerwein són…
autotransformador
Electrònica i informàtica
Transformador proveït d’un sol enrotllament per columna que fa ensems el paper de primari i el de secundari.
Els terminals del circuit d’alta tensió són trets de l’enrotllament, i els de baixa tensió d’un punt d’entremig Igualment pot servir com a elevador, que com a reductor de tensió És més econòmic que un transformador comú, però en cas de tallar-se fortuïtament el tros de l’enrotllament comú als dos circuits, aquests rebrien l’alta tensió directament, sense palliatius Això limita l’ús de l’autotransformador als casos en què l’alta tensió no sigui gaire elevada i els receptors siguin comandats per persones expertes, com, per exemple, per reduir la tensió d’engegada d’un motor de corrent altern…
col·lènquima
Botànica
Teixit vegetal de sosteniment, d’origen primari, constituït per cèllules vives de membrana desigualment engruixida amb cel·lulosa i pectines.
És propi dels òrgans en desenvolupament
Petrer
Petrer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà estès als elevats contraforts subbètics de la penya del Sit (1 127 m alt.), gran massís cretaci trapezoidal de 30 km2, i als contraforts nummulítics del Maigmó (llomes de Puça, 1 000 m).
El Sit es presenta espadat pels flancs de l’E i del S, obert i molt seccionat cap a ponent per les rambles de Bateig i de les Salinetes, afluents del Vinalopó, com les rambles de Puça i de Catí i el barranc dels Molins, que drena el NE del dilatat terme La serra del Frare 1 140 m, al NE, presideix una contrada gairebé deserta on fou bastit el 1678 el Pantanet, sobre un afluent de la rambla de Puça, entre aquella serra i la del Cavall 933 m La faixa al S de la població és un glacis comprès entre els 500 i els 400 m d’altitud, abocat al municipi d’Elda A la superfície, inculta, destaquen 3 830…
Vilar de Canes
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat al centre de la comarca, a la zona muntanyosa que davalla des de la mola d’Ares cap a la rambla Carbonera.
El terme s’estén pels vessants de la serra de Sant Cristòfol, al N, fins a la rambla Carbonera, límit amb els termes d’Ares del Maestrat i d’Albocàsser al S, fins a la rambla dels Estrets o riu del Molinell, límit amb els de Culla i de la Torre d’en Besora Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva Al secà hom conrea 345 ha, dedicades a cereals i ametllers, mentre que el regadiu n'ocupa només 6 El 73% de la població activa treballa en el sector primari El poble 149 h 2006, vilarencs 668 m alt és situat damunt la serra de Sant Cristòfol, a la dreta de la…
Dakota del Nord
Divisió administrativa
Estat dels EUA, al nord-oest de la regió central.
La capital és Bismarck És al nord de les Grans Planes i s’estén d’oest a est per l’altiplà de Missouri, limitat pel talús del riu i cobert de sòls residuals, i la Drift Prairie, de morfologia glacial, drenada pels rius James i Red, amb sòls negres molt fèrtils La xarxa fluvial és formada pel Missouri —amb els seus afluents el Little Missouri a la confluència hi ha el gran embassament Garrison i el James— i el Red El clima és continental humit, i la vegetació, estepària amb gramínies La població és poc densa 3,4 h / km 2 1994, i minvà des de la gran crisi agrícola del 1930 Només la meitat de…
Vallada
Vallada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana, al NW, i la serra Grossa, al SE, que s’alcen amb forts pendents i entre les quals corre el riu, en direcció SW-NE.
L’àrea no conreada ocupa el 70% del total, i comprèn unes 4 000 ha de pinedes a la muntanya Els conreus es localitzen a la vall, amb predomini del secà 1 300 ha sobre el regadiu 115 ha al primer hom conrea oliveres 700 ha i vinya 200 ha el regadiu se centra en el taronger 70 ha La indústria s’ha especialitzat en el moble de vímet, la principal activitat econòmica El 66% de la població activa treballa en la indústria i només el 8% en el sector primari La vila 3 236 h agl 2006, valladins 291 m alt és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa L’església parroquial actual Sant Bartomeu fou…
Benifaió
Benifaió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb l’Horta.
El regadiu 1 632 ha ocupa la major part del terme 81%, i aprofita l’aigua de diverses fonts i pous, a més de la séquia reial del Xúquer produeix cítrics, fruiters i tot tipus d’hortalisses El secà es redueix al conreu del garrofer Les terres de conreu, molt repartides, són conreades en un 80% pels propietaris i la resta per arrendataris Hi ha granges avícoles El sector primari ocupa encara un 24% de la població activa Té indústries alimentàries, de material de construcció, de mobles i la tradicional indústria del vímet coves i cadires El sector secundari arriba al 29% dels actius…
massís esquistós Renà
Massís
Massís hercinià al NW d’Alemanya.
Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina