Resultats de la cerca
Es mostren 2110 resultats
punta de les Bassetes
Cim
Cim dels municipis de Torroja del Priorat i la Vilella Alta (Priorat).
baritina
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…
Santa Maria de les Grades (Arboçols)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església del segle XI —decorada amb arcuacions i lesenes—, on es fundà la primitiva comunitat de canonges del Sant Sepulcre de Marcèvol ECSA - A Roura Es tracta de l’antiga església parroquial del poble de Marcèvol, avui gairebé abandonat del tot És al capdamunt d’un serrat, prop de l’antic priorat de Marcèvol Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 55” N - Long 2° 30’ 4” E Marcèvol és a 2,5 km d’Arboçols per la carretera D-35 Història El primer esment del lloc de Marcèvol es troba en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà el 1011, on consta que…
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
Santa Maria de Nocelles (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta església es localitza a l’entrada del despoblat recent de Nocelles, a 1 033 m d’altitud, a la dreta de la riera de Vacamorta, aigua amunt de Terrassa i sota el poble de Merli En un primer moment l’església de Nocelles estigué relacionada amb el monestir d’Ovarra, on va anar a parar per motius que desconeixem La casa o petit priorat de Nocelles ja existia abans de l’any 981, ja que aleshores Eso confirmà a Santa Maria d’Ovarra i de Nocelles els delmes de la coma Domna i els altres donatius fets pels seus parents i, a més a més, pel remei de la seva ànima, concedí una vinya…
Sant Vicenç de les Roquetes (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Antic priorat canonical, totalment abandonat se’n conserva una església del segle XII, ara mig coberta per la vegetació F Tur L’església de l’antiga canònica de Sant Vicenç de les Roquetes és situada a la riba esquerra del Ter, a uns 2 km de la carretera N-II, poc més amunt de la fita quilomètrica 730 Mapa L39-12296 Situació 31TDG874534 JAA Història Aquest petit priorat canonical fou fundat l’any 1187 per l’ardiaca de Girona, Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall D’aquest priorat depengué la capella del castell de Montagut Fou una casa…
Santa Maria de Campo
Art romànic
Aquesta església, consagrada l’any 960, fou en un primer moment cap de l’ardiaconat de Benasc, encara que després el centre de l’ardiaconat passà a Benasc Cap al 1126 Ramon Martí, més endavant ardiaca de Ribagorça, figura com a arxipreste de Campo El 1295 Sant Vicenç de Roda traspassà l’església de Campo, juntament amb Torrueco, Castellar i Alsamora, al monestir de Sant Victorià d’Assan en canvi del priorat de Santa Maria de Nocelles Tingué consideració de priorat, del qual acabà depenent l’antic monestir de Sant Pere de Taverna L’actual església de Campo és un…
Sant Privat d’en Bas

Sant Privat d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble (542 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Gurni, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic.
El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic …
Calabuig
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), al SE de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la séquia del molí de Calabuig.
L’antic castell de Calabuig , del comtat d’Empúries, fou adquirit, probablement el 1175, pels vescomtes de Rocabertí al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig Sant Nicolau i Santa Creu de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau actualment arruïnada, situada a 1 km del castell, al N El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries 1275 El priorat perdurà fins el 1618 els últims priors n’eren solament titulars, i residiren a Banyoles El 1691 la parròquia fou…
collet dels Ous
Collada
Coll dels municipis de la Morera de Montsant i Torroja del Priorat (Priorat).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina