Resultats de la cerca
Es mostren 981 resultats
Lluís d’Averçó
Literatura catalana
Dret
Escriptor i home de lleis.
Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…
,
Havanera 1820
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 155 min., dirigida per Antoni Verdaguer i Serra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona, ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, Cuba ARGUMENT I GUIÓ Jaume Cabré, Jaume Fuster, A Verdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari de Golferichs Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Carles Cases SO Daniel Javal INTERPRETACIÓ Aitana Sánchez-Gijón Amèlia Roig, Ikay Romay Consuelo, Abel Folk Ton Massana, Fernando Guillén Cuervo Alfons Rovira, Jordi Dauder Francesc Valeri, Fernando Guillén Joan Rovira, Assumpta Serna Yvonne Duchamp,…
missal
Pàgina miniada del missal de Santa Eulàlia (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llibre litúrgic usat pel sacerdot en la celebració de la missa.
És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del segle IX, pel que concerneix el ritu romà El Missale Romanum tridentí 1570 ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà 1970 La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums 1971-74 Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als segles IX-X, en què es…
Led Zeppelin
Música
Grup de heavy i de rock anglès format el 1968 per Robert Plant (cantant), Jimmy Page (guitarra), John Paul Jones (baix i teclats) i John Bonham (bateria).
Foren pioners del heavy i un dels millors grups de rock dels anys setanta Jimmy Page, després de la dissolució del grup Yardbirds, al qual pertanyia, decidí la creació de Led Zeppelin juntament amb el cantant Robert Plant Des del seu blues-rock contundent, foren els primers a posar les bases del heavy , amb uns riffs de guitarra ràpids i destres, una veu apassionada i una sòlida secció de ritmes Els seus concerts, molt espectaculars, eren plens de jocs de llum i misticisme podien durar fins a quatre hores i congregaven masses de gent arreu on anaven El seu primer disc, homònim, sortí el 1969…
Led Zeppelin
Música
Grup de heavy i de rock anglès format el 1968 per Robert Plant (cantant), Jimmy Page (guitarra), John Paul Jones (baix i teclats) i John Bonham (bateria).
Foren pioners del heavy i un dels millors grups de rock dels anys setanta Jimmy Page, després de la dissolució del grup Yardbirds, al qual pertanyia, decidí la creació de Led Zeppelin juntament amb el cantant Robert Plant Des del seu blues-rock contundent, foren els primers a posar les bases del heavy , amb uns riffs de guitarra ràpids i destres, una veu apassionada i una sòlida secció de ritmes Els seus concerts, molt espectaculars, eren plens de jocs de llum i misticisme podien durar fins a quatre hores i congregaven masses de gent arreu on anaven El seu primer disc, homònim, sortí el 1969…
Congregació Claustral Tarraconense
Congregació benedictina que reuní, del segle XII al XIX, els monestirs de monjos i monges d’hàbit negre de l’antiga província eclesiàstica Tarraconense.
Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n’anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi…
crit de guerra
Heràldica
Sentència molt concisa, sovint el sol nom d’una família, que servia per a reunir els combatents sota la seva bandera, i al camp de batalla.
És al dessota de la cimera, generalment dins un llistó flotant
Marroc 2013
Estat
Al llarg del 2013, el Marroc i Espanya van celebrar diverses reunions bilaterals per impulsar les relacions econòmiques entre els dos països © Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Gobierno de España La vida política del Marroc va estar marcada per una greu crisi entre els dos socis principals de la coalició governamental, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD i l’Istiqlal, que al final del 2013 va acabar amb la formació d’un nou executiu Un altre focus de tensió van ser les protestes en contra del Govern per la seva gestió política i…
braç militar
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies.
Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants N'era cap el comte, després duc, de Cardona, i en formaven part els comtes, vescomtes, barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys Al Regne d’Aragó la noblesa era escindida en dos braços militars, el de la noblesa rics-homes i el dels cavallers, en el qual eren inclosos els mestres dels ordes militars Al Principat es produí una partició semblant durant el decenni final del s…
Parlament de Catalunya a Amèrica
Sessió parlamentària del Parlament de Catalunya celebrada a Mèxic per tal d’elegir el president de la Generalitat.
Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina