Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona Fou trenta-cinc vegades campió de Catalunya cinc en 100 m lliure 1952, 1953, 1954, 1956, 1957, dues en 200 m lliure 1949, 1951, vuit en 400 m lliure 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, tres en 100 m esquena 1950, 1951, 1952, tres en relleus 3 × 100 m estils 1948, 1949, 1951, quatre en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954, 1957, 1958 i deu vegades en relleus 4 × 200 m lliure 1947-50, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1961, i millorà trenta-tres rècords catalans en les proves d’estil lliure esmentades durant el període 1947-60 Es proclamà dotze vegades…

Deixeble d’I González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya 1948-49 sota la direcció de J Rubió Exercí la docència a les universitats de Manchester 1949-952, Belfast 1952-56 i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau , publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study , sortí en una versió catalana, ampliada…

S’inicià en la pràctica esportiva al Club de Mar de Barcelona en les seccions de natació i rem, de les quals fou fundador, i de waterpolo Abandonà aquesta entitat per competir amb el Club Natació Barcelona Guanyà les primeres regates de rem en categoria iol de quatre remers amb timoner 1919 Es proclamà campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1921 i outrigger de vuit 1922 També fou campió de Catalunya de iol de quatre en punta i timoner 1921 i outrigger de vuit 1922 Participà en dues ocasions en els Campionats d’Europa de rem en categoria outrigger de quatre 1921, 1922 El 1920 esdevingué capità…

És director tècnic de la companyia de guies i cap d’estudis de l’Escola de Muntanya de Benasc Ha practicat, a alt nivell, el descens en surf de neu, el telemarc, el mixt esportiu, el bloc, l’escalada en gel i roca, les grans vies alpines o els ascensos a les muntanyes més altes de la Terra Destaca el descens en surf de neu del Cho Oyu, la consecució de noves rutes a la cara nord de l’Everest, l’Asgard Tower, a l’illa de Baffin, i la cara oest del Siula Chico, a Perú Protagonitzà la primera travessa en solitari del camp de gel Patagònic Sud i el primer intent mundial de la cara oest del Cerro…

Graduat en ciències per la Universitat de Stanford 1963, el 1967 es doctorà per la Universitat de Pennsilvània, de la qual ha estat professor fins el 1995, després d’uns quants mesos de recerca postdoctoral al Smithsonian Tropical Research Institute Des del 1995 és professor investigador de la Universitat de Missouri Ha desenvolupat el concepte de comunitat ecològica, o biocenosi , la seva diversitat i la influència sobre la biologia dels organismes que el conformen, resultat de les interaccions que s’hi produeixen, investigacions que ha exemplificat, sobretot, a partir d’estudis sobre ocells…

Recorregué la darrera secció del pas del NW des de l’estret de Bering, per la mar de Beaufort, fins al de Melville

Doctorat en dret per la Universitat de Harvard 1981, en 1985-88 ocupà diversos càrrecs en l’administració republicana de Ronald Wilson Reagan , entre els quals el de conseller del secretari d’estat James Addison Baker Posteriorment, durant el mandat de George Herbert Bush fou sots-secretari d’estat d’afers econòmics 1988-91, i el 1992 fou nomenat adjunt a la presidència Durant les dues legislatures demòcrates 1993-2000 treballà en la docència i en l’empresa privada, entre altres com a assessor de la companyia inversora Goldman Sachs L’any 2000 formà part de l’equip que assessorà George…

Graduat en economia a la Universitat de Berkeley 1937, posteriorment estudià a la Harvard Business School, on obtingué un màster el 1939 i on el 1940 fou professor adjunt d’administració d’empreses Durant la Segona Guerra Mundial, serví a l’aviació 1943-45 com a assessor i analista, i arribà al grau de tinent coronel Acabada la guerra s’incorporà com a alt executiu a la Ford, que reorganitzà i sanejà, i de la qual fou nomenat vicepresident el 1960, però aquest mateix any el president John Fitzgerald Kennedy el reclamà per a ocupar la secretaria de Defensa dels EUA Des d’aquest càrrec,…

Estudià becat a la Universitat de Fort Hare Sud-àfrica, on es graduà, i posteriorment exercí el magisteri a Ghana, on fou molt influït pel líder anticolonial Kwane Nkrumah De retorn al seu país, continuà exercint de mestre en una escola missional i, al mateix temps, prengué part activa en el moviment d’emancipació, del qual esdevingué un dels líders, conjuntament amb Joshua Nkomo , del qual se separà el 1963 per fundar la Zimbabwe African National Union ZANU, liderat per ell Empresonat pel govern de Rhodèsia 1964-74, en sortir de la presó organitzà les incursions de la guerrilla del ZANU des…

Graduat a la Universitat de Michigan 1967, es doctorà el 1972 al  Massachusetts Institute of Technology Des del 1982 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Yale És membre del National Bureau of Economic Research 1980, organització privada d’economistes de gran influència als Estats Units Ha centrat les seves recerques en la volatilitat dels mercats i la gestió del risc, i ha qüestionat la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers postulada per Eugene F Fama subratllant-ne els elements d’irracionalitat És autor d’alguns llibres de gran difusió sobre les crisis…