Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló El municipi es comunica per la carretera N-260 de Figueres a Portbou, que segueix de prop…

Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de regadiu Limita…

Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…

Atenuar el dolor és un dels objectius fonamentals del control mèdic del part El dolor és una sensació molesta i desagradable que en un grau més o menys elevat experimenten totes les dones en algun moment del part En aquest cas, el dolor és degut, bàsicament, a l’estirament que experimenten les fibres musculars de la paret uterina durant les contraccions A més, com s’explica en l’article que tracta de la preparació al part, en la intensitat del dolor, i sobretot en la capacitat per a suportar-lo, influeixen factors psicològics…

Un dels canvis més notables que tenen lloc en el puerperi és la posada en funcionament de l’activitat de les glàndules mamaries, les estructures de les quals s’han desenvolupat durant l’embaràs amb la finalitat d’elaborar llet per a alimentar l’infant Els canvis hormonals que tenen lloc durant el part en desprendre’s la placenta activen la secreció de l’hormona prolactina a la hipòfisi Aquesta hormona estimula el procés de formació de llet en els àcins i els conductes de les mames, que triga alguns dies a completar-se Tanmateix, però, des de la fi de l’embaràs, les glàndules mamaries secreten…

Situació i presentació Té una forma allargassada en direcció N-S La major part del terreny és accidentat i presenta desnivells que van dels 600 als 440 m a les riberes de la vall Limita al N amb el terme de Verdú, al S amb Vallbona de les Monges, a l’E amb Ciutadilla i a l’W amb Sant Martí de Riucorb Les serres del seu sector meridional separen les conques del Maldanell i del Riu Corb El terme comprèn únicament el poble de Nalec, cap de municipi La carretera local que passa pel centre de la vall, parallela al Riu Corb, de Belianes a Llorac, té davant de Nalec un trencall que…

Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura…

Morfologia El tritó pirinenc Euproctus asper presenta una coloració terrosa, amb o sense ratlla longitudinal groga al dors Té el cap deprimit i la cua gairebé sense cresta Xavier Parellada Aquest tritó, localment anomenat rabatxet, té un cos robust, amb el tronc lleugerament deprimit, subcilíndric La seva longitud total oscilla entre els 10 i els 14 cm La cua és robusta i bastant comprimida, quasi tan llarga com el cos, amb la punta obtusa, sense crestes, però amb carenes baixes El cap és deprimit, més llarg que ample i té el musell arrodonit, i els ulls petits i situats en posició lateral…