Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
Michel Corboz
Música
Director de cor suís.
Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a…
Vallgornera

Escut dels Vallgornera
Llinatge de cavallers que prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).
La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers…
Sant Andreu d’Òrrius
Art romànic
Situació Actual capella de Nostra Senyora del Roser, bastida sobre l’antic absis de la primitiva església pre-romànica de Sant Andreu d’Òrrius ECSA - Rambol El poble d’Órrius es troba cap a la part meridiona de la comarca, assentai dins una vall formada a la Serralada Litoral, amb diversos torrents que la travessen, i envoltat de turons com el de Séllecs 353 m o el d’Aquença 374 m Sant Andreu d’Órrius és l’església parroquial del poble, em plaçada en el centre de la vila a la plaça de l’Església Mapa 37-15393 Situació 31TDG463008 S’arriba a Òrrius anant per la carretera de Mataró…
Sant Llobí d’Algar (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any 1246 per Jaume…
Bonaventura Cotxet i Obrer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic.
Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i la segona …
Roger Bernat II de Foix
Història
Comte de Foix (1223-41) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat I).
Fill i successor del comte Ramon Roger I Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbò i de Cerdanya, senyora de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger El 1226 prestà homenatge al bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, per les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra, reiterat el 1232 Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa 1211-26 es reconcilià amb l’Església l’any 1229 Això no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l’establiment de la…
Pere Margarit

Pere de Margarit
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar…
Pau Boada i Mercader
Pintura
Pintor.
Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan…
Tello I de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1353-58 i 1366-70).
Fill illegítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I 1352 i li fou permès el casament 1353 amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III Tello rebutjà les forces enviades contra ell…
Santa Maria de Pessonada (el Pont de Claverol)
Art romànic
La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 954, quan el prevere Galeni donà al monestir de Gerri els béns que tenia al lloc de Pessonada L’any 1023 és documenta la publicació sacramental del testament de Trudegards, que deixà l’alou que tenia a Pezonada al seu marit, i després d’aquest, a la seva filla Gersén No és pot descartar que en un primer moment el nucli de població de Pessonada estigués vinculat a l’església de la Mare de Déu de la Plana, actualment isolada fora del poble L’església parroquial de Santa Maria de Peçonada fou objecte de visita per part dels delegats de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina