Resultats de la cerca

La vida pública d'una ciutat romana es concentrava al voltant d'una plaça central, el fòrum Aquest era, per excellència, el lloc de reunió de la població, a la vegada que feia la funció de mercat i seu de les assemblees, arxiu i tribunal de justícia de la comunitat, marc de les festes religioses i també dels certàmens i espectacles que les acompanyaven Cada any hi tenia lloc una votació democràtica per tal d'elegir els magistrats urbans duumvirs i edils, alternada cada cinc anys amb la solemne cerimònia del census el registre oficial de tota la població juntament amb la seva declaració de…

Durant els dos últims segles de la República Romana i tot el període imperial, el que després foren els Països Catalans van formar part de la província romana d'Hispània Citerior, més tard també anomenada Tarraconense El principi de la fiscalitat es va originar perquè Roma considerava que per dret de conquesta li pertanyien tots els territoris dominats, els quals s'integraven en l' ager publicas L'Estat procurava posar en rendiment els territoris incorporats, mitjançant l'arrendament, la venda o el seu retorn als antics propietaris, els quals els feien produir en règim de possesio En altres…

Dona treballant en el laboratori d’un hospital, Barcelona, 1998 AVUI Les tendències recents amb relació al procés de constitució, conservació i dissolució de les unions i de les famílies als Països Catalans, pròpies de la segona transició demogràfica, tenen característiques comunes amb la resta de països de l’Europa comunitària la nupcialitat i la fecunditat han disminuït i tenen lloc a edats més avançades, la cohabitació i els naixements fora del matrimoni augmenten, i la inestabilitat de les unions és creixent, però els canvis en la composició de les llars no semblen seguir fidelment les…

Portada de Debat sobre els Països Catalans , 1977 Coll part / GS Durant els darrers anys de la dictadura franquista i el començament de la transició democràtica, el catalanisme —especialment les opcions d’esquerra— va haver d’afrontar una de les qüestions més complexes de la lluita democràtica i nacional la dels Països Catalans i el fet nacional Intellectuals i polítics van sostenir una polèmica que tingué en les sessions de l’Assemblea d’Intellectuals, Professionals i Artistes, en el Colloqui d’Historiadors i en el Congrés de Cultura Catalana, els moments de major projecció pública Aquest…

El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com un home devot i hàbil…

Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol paleozoic és molt complex…

Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…

Situació Vista de llevant amb l’absis central desfigurat per una escala que porta a la base del campanar R Castells i R Vidal Del quilòmetre 731,4 de la carretera N-II, just en un canvi de rasant, surt, a mà dreta, en direcció est, una pista de muntanya de 2 km, que porta a l’església de Sant Cosme i Sant Damià, situada dalt la serra, dominant el congost del Ter Cal demanar la clau de l’església a la rectoria nova de Sant Julià Mapa L39-12296 Situació 31TDG879532 MLlC-JAA Història L’antiga església parroquial pertanyia a l’ardiaconat i després a l’arxiprestat de Girona L’any 1378 tenia quinze…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, a la part de llevant, amb l’absis, els murs del qual han estat ornamentats amb grups de dues arcuacions cegues, separades per unes lesenes, d’acord amb els esquemes llombards F Tur Vilatenim, municipi agregat, l’any 1975, al de Figueres, es troba a mà esquerra del riu Manol, poc abans de la seva confluència amb la Muga, a la plana L’església parroquial de Sant Joan de Vilatenim centra el nucli de la població, que és poc consolidat per tal com és format per masies situades al llarg dels vells camins que hi arribaven Mapa 258M781 Situació…

La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…