Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases teòriques de la…

El 1994 i el 1995 guanyà les medalles d’Or de les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques per a estudiants no universitaris El 1999 es graduà a la Universitat Tecnològica de Sharif Teheran i posteriorment ingressà a la Universitat de Harvard, on preparà la tesi doctoral amb Curtius McCullen 2004 En 2004-08 treballà al Clay Mathematics Institute i fou professora a la Universitat de Princeton Aquest darrer any s’incorporà com a docent a la Universitat de Stanford El seu camp d’estudi se centrà en la topologia de dimensió baixa, i una de les seves primeres aportacions destacades fou la…

Màster 1966 i doctorada 1968 per la Universitat de Brandeis, treballà en diverses universitats seguint el periple acadèmic del seu primer marit, el biofísic Olke Uhlenbeck, del qual se separà el 1976 Aquest any s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on desenvolupà gran part de la seva carrera fins el 1988, que passà a la Universitat d’Austin, Texas El seu camp de recerca és l’anàlisi geomètrica i les teories de galga , que s’apliquen a la física de partícules , les  supercordes  i la  relativitat general , així com a les anomenades superfícies mínimes A més de les aportacions científiques,…

La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…

Segons el grau d’exfoliació hom l’anomena perfecta, bona, clara i no clara L’exfoliació reflecteix l’estructura interna, puix que els enllaços estructurals no tenen la mateixa força en els diferents plans En els reticles de caràcter fullat, la unió a cada làmina és molt més forta que la que hi ha entre una làmina i les seves veïnes, i en aquest tipus d’estructures l’exfoliació és perfecta i sempre parallela a les fulles, com en la mica i en el grafit

L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…

Són erms les superfícies de roca nua o els paratges molt carstificats, on el sòl ha pràcticament desaparegut i les plantes són quasi inexistents Hi ha un altre tipus d’erm, que és aquell que no produeix perquè l’home l’ha abandonat la seva existència és, però, molt efímera en les regions humides, car, en el conjunt de la dinàmica del paisatge, aquests erms o tornaran a ésser conreats o passaran, a través de diferents estadis d’evolució, al paisatge clímax corresponent A causa de l’actual abandonament de l’agricultura en el món de la civilització industrial, apareixen importants àrees ermes d’…

Les cambres anecoiques acústiques tenen les parets dissenyades per a absorbir les ones sonores i s’utilitzen per a caracteritzar dispositius d’àudio i en estudis d’enregistrament Les cambres anecoiques de radiofreqüència absorbeixen les ones electromagnètiques S’utilitzen habitualment per a la caracterització d’antenes i en assaigs de compatibilitat electromagnètica En ocasions només el sostre i les parets són absorbents, però no el terra En aquest cas s’anomenen cambres semianecoiques Atès que el fenomen de la reverberació va associat a la presència de superfícies reflectores, la cambra…