Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
glosador | glosadora
Folklore
Poeta popular de Mallorca i de Menorca.
Els glosadors, homes o dones, en general analfabets i sense instrucció, componen, sovint d’una manera improvisada, gloses —corrandes— i glosats , algun cop impresos com a literatura de canya i cordill i amb una certa freqüència repetits pel poble, el qual els tradicionalitza o bé en recorda l’autor, no sempre autèntic Segons una cançó mallorquina “tothom pot ser glosador / per poc que s’hi entretenguin / amb quatre mots que s’avenguin / vet aquí una cançó” En realitat, però, al costat de tota una sèrie d’afeccionats casolans —els quals, d’altra banda, han fet milenars de gloses, moltes de les…
serra de Picancel
Serra
Relleu prepirinenc del Berguedà, entre el municipi de Vilada i els de Cercs i la Quar, amb predomini de materials neozoics (de la Depressió Central) damunt els mesozoics típics dels Prepirineus.
S'inicia a l’esquerra del Llobregat, entre el Margançol i el torrent de cal Bossoms, amb la serra de la Cubil 1 022 m alt Parallelament les canals de Sant Miquel 1 053 m d’alt són profundament tallades pels afluents esquerres del Margançol La serra de Torrentfred, d’orientació S-N 1 072 m, enllaça amb el Picancel estricte 1 043 i 1 046 m alt, prolongació del qual és el pic de Salga Aguda 1 172 m alt, on neix la riera de la Portella
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…
societat animal
Zoologia
Grup d’animals d’una mateixa espècie que viuen en grups més o menys nombrosos i organitzats, per procrear, alimentar-se, defensar-se, etc.
Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials…
Batalla de reines
Literatura catalana
Drama històric de Frederic Soler publicat per Eudald Puig el 1884 i estrenat al Teatre Romea el 25 de gener de 1887.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la història amorosa,…
Alexander Agricola
Música
Compositor probablement nascut als Països Baixos.
Vida Desenvolupà la seva carrera per diverses corts europees La seva activitat començà el 1471 al servei del duc de Milà, Galeazzo Maria Sforza El 1474 es traslladà a Florència i als Països Baixos El 1476 es troba documentat a la catedral de Cambrai com a cantor Després d’un temps actiu a la capella reial francesa retornà a Florència com a cantor de la seva catedral fins el 1492, i passà algun temps al servei de la cort aragonesa de Nàpols El 1500 entrà al servei de Felip el Bell, duc de Borgonya i rei de Castella Com a membre de la seva capella musical viatjà per França i, en dues ocasions,…
volcà

Secció i tipus de volcà
© Fototeca.cat
Geologia
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un punt determinat en el primer…
test
Psicologia
Prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d’un individu o d’un conjunt d’individus i en pot preveure, relativament, el comportament futur.
A partir d’una situació estàndard, que estimula un comportament determinat, els tests permeten de calibrar aquest estadísticament, mitjançant la interrelació dels resultats del major nombre possible de casos Tradicionalment hom ha considerat com a condicions indispensables d’un test la validesa capacitat de mesurar veritablement el que vol mesurar, la fidelitat en virtut de la qual l’aplicació d’un test a un mateix individu dóna uns mateixos resultats i la sensibilitat palesa en el fet que el test reflecteixi diferències mínimes entre individus Pel que fa al valor dels tests en la ciència…
reverberació
Física
Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut del qual un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
Aquest fenomen fa que se superposin uns sons amb els altres i dificulta la correcta audició, però, d’altra banda, en reforçar la intensitat dels sons que arriben a l’oïdor, té un efecte beneficiós Aquest fenomen de persistència del so depèn de la reflexió de les ones sonores en els obstacles que troben en llur propagació rectilínia, i per això les condicions acústiques de les sales poden ésser modificades recobrint-ne les parets d’un material adequat acústica de les sales Si I és la intensitat reflectida per una paret on arriba una ona sonora d’intensitat I o , hom mesura el poder reflector…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina