Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Sant Romà de Casamor

Sant Romà de Casamor
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església sufragània de la parròquia de Queixàs, del municipi de Cabanelles (Alt Empordà).
Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles Vallespir i tenia la categoria de cella o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881 Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci
barca de mitjana
Transports
Barca de cabotatge d’aparell llatí, típica de les costes catalanes.
Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra
Santa Magdalena (Verdú)
Art romànic
Aquesta petita capella era situada al nord de l’actual vila de Verdú, al peu de les muralles, per la banda per on transcorre un torrent, a la vall del Cercavins Se’n tenen poques referències documentals hom sap, però, que tenia un beneficiat amb rendes pròpies, el qual tenia cura del culte i del manteniment de la capella En una visita pastoral del 1609, el bisbe de Solsona recomanà al beneficiat que fes arranjar les goteres de la coberta de l’església La capella de Santa Magdalena, ja arruïnada, encara era visible a la darreria del segle XIX o al principi del XX La devastadora riuada de Santa…
el Vilar
El Vilar Vista des de llevant de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Antiga canònica augustiniana (Santa Maria del Vilar) filial de Lledó, situada al lloc del Vilar, del municipi de Vilallonga dels Monts (Rosselló).
Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans cedida el 1146 i Sant Joan d’Albera 1181 Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II, la jurisdicció civil del lloc del Vilar Des del…
Gimnàs Europeu
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull
governació de Xàtiva
Història
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Bussot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305 El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt seu En 1565-72 tenia 102 478 habitants 22 773 focs Fou anomenada també governació dellà Xúquer
Masia Ustrell (Sabadell)
Art romànic
La masia o casa forta d’Ustrell era anomenada als segles XIV i XV com a Uyastrell o Uyestrell Les notícies sobre aquest mas són escasses i molt tardanes El 1324 n’era el propietari Guillem d’Uyastrell, el qual tenia el càrrec de batlle de la vila de Terrassa, encara que el 1325 fou substituït per Ramon Sabadia Al segle XVI en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici
Sant Martí Sacalm

Sant Martí Sacalm des del santuari del Far
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Poble
Poble (835 m alt.) i cap del municipi de Susqueda (Selva), situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació.
És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma
trilobitomorfs
Paleontologia
Subembrancament d’artròpodes fòssils, amb el cos subdividit en una part anterior (el cap), una de mitjana (el tòrax) i una de posterior (el pigidi), cadascuna de les quals és constituïda per un eix central i unes pleures laterals.
El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle El tòrax…
llit

Antic llit olotí de la família del Puget del mas i el Corriol (Rupit-Pruit)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble destinat a jeure-hi i dormir-hi, compost generalment d’un suport pla de fusta o de metall, on hom col·loca el somier i el conjunt format pel matalàs, els llençols, els coixins, etc.
L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta Al s XVII, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina