Resultats de la cerca

Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles Vallespir i tenia la categoria de cella o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881 Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci

Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra

Aquesta petita capella era situada al nord de l’actual vila de Verdú, al peu de les muralles, per la banda per on transcorre un torrent, a la vall del Cercavins Se’n tenen poques referències documentals hom sap, però, que tenia un beneficiat amb rendes pròpies, el qual tenia cura del culte i del manteniment de la capella En una visita pastoral del 1609, el bisbe de Solsona recomanà al beneficiat que fes arranjar les goteres de la coberta de l’església La capella de Santa Magdalena, ja arruïnada, encara era visible a la darreria del segle XIX o al principi del XX La devastadora riuada de Santa…

Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans cedida el 1146 i Sant Joan d’Albera 1181 Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II, la jurisdicció civil del lloc del Vilar Des del…

Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull

Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Bussot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305 El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt seu En 1565-72 tenia 102 478 habitants 22 773 focs Fou anomenada també governació dellà Xúquer

La masia o casa forta d’Ustrell era anomenada als segles XIV i XV com a Uyastrell o Uyestrell Les notícies sobre aquest mas són escasses i molt tardanes El 1324 n’era el propietari Guillem d’Uyastrell, el qual tenia el càrrec de batlle de la vila de Terrassa, encara que el 1325 fou substituït per Ramon Sabadia Al segle XVI en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma

El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle El tòrax…

L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta Al s XVII, el…