Resultats de la cerca
Es mostren 2536 resultats
CINAES
Cinematografia
Distribuïdora i exhibidora.
Fou constituïda a Barcelona el 28 de juliol de 1928 amb el nom de Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima pel comerciant Vicenç Montal i Comelles i el banquer Ernesto Carpi Gentilli També foren fundadors i membres del Consell d’Administració Mariano de Foronda y González-Villarino primer president, l’excapità general de Catalunya, Emili Barrera segon president, i gent del món cinematogràfic com Joan Verdaguer i Mota, Joaquim Cabot i Rovira, Pedro Sacrest Dusol, Eduard Vilaseca i Marín, Josep de Caralt i…
Hipòdrom de Barcelona
Esport general
Instal·lació esportiva situada al barri de Can Tunis, a Barcelona.
La inauguració oficial fou el 1886, tot i que quatre anys abans ja s’hi celebraven curses de cavalls Es posà en marxa per iniciativa de la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar, i existí fins l’any 1934 S’ubicà al final de l’actual passeig de la Zona Franca, en un terreny de 10 hectàrees assecat al costat de la muntanya de Montjuïc i popularment se’l conegué com l’hipòdrom de Casa Antúnez o Can Tunis S’hi realitzaren curses de cavalls, concursos hípics i altres esdeveniments esportius com exhibicions d’aviació, partits de futbol o de rugbi Gaudí de gran popularitat…
toxina botulínica
Patologia humana
Nom d’un complex d’exotoxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.
Hom en coneix sis tipus diferents A, B, C, D, E i F els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs És el verí més potent que es coneix 0,12 μg són mortals per a l’home La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats en la guerra…
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a estadis més…
Der Blaue Reiter
Nom que prengué un grup d’artistes radicats a Munic que se separaren, pel desembre del 1911, de la Neue Künstlervereinigung
.
Fou format per Kandinskij, Franz Marc, Alfred Kubin i Gabriele Münter Marc era el director efectiu del grup, però l’esperit el donava Kandinskij, que seguia una concepció nova de l’art, que preparava i que expressà públicament a Über das Geistige in der Kunst ‘Sobre l’espiritualitat en l’art’, 1912 i a Rückblicke ‘Mirada vers el passat’, 1913 Paul Klee se sentí atret per aquest grup i també en formà part Al començament del 1912, Marc i Kandinskij publicaren l’almanac Der Blaue Reiter per a la coberta del qual serví el quadre de Kandinskij que donà nom al grup, autèntic catàleg de tot…
Cementiri de Santa Llúcia (Rajadell)
Art romànic
Situació Fotografia de la tomba localitzada amb motiu d’unes obres, a l’interior de la qual hi havia encara l’esquelet J Galobart Es localitza a la ribera esquerra de la riera de Rajadell, aigües avall del poble, dins la finca anomenada Forn de Santa Llúcia Lloc on hi havia hagut un convent d’aquella advocació i, posteriorment, un forn de vidre Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí que per arribar a Santa Llúcia de Rajadell Necròpoli Aquesta estació mortuòria medieval fou localitzada, amb motiu d’unes obres, a poc més d’un metre de fondària Aquesta…
Santa Maria de Font-rúbia o Mare de Déu del Coll (Barcelona)
Art romànic
La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i…
Kurt Atterberg
Música
Compositor, director i crític suec.
Estudià violoncel a l’escola, però orientà la seva carrera cap a la tecnologia i l’enginyeria, i del 1912 al 1968 treballà en una oficina de patents Malgrat tot, no oblidà mai la música, i entre els anys 1910 i 1911 estudià instrumentació i composició amb Andreas Hallén al Conservatori d’Estocolm Fou director musical de diferents formacions orquestrals del seu país i un dels màxims exponents del grup de compositors suecs de la primera meitat del segle XX Destacà especialment en el terreny de la música orquestral i per a escena Les seves nou simfonies representen un…
Kurt Magnus Atterberg
Música
Compositor, director i crític suec.
Estudià violoncel a l’escola, però orientà la seva carrera cap a la tecnologia i l’enginyeria, i del 1912 al 1968 treballà en una oficina de patents Malgrat tot, no oblidà mai la música, i entre els anys 1910 i 1911 estudià instrumentació i composició amb Andreas Hallén al Conservatori d’Estocolm Fou director musical de diferents formacions orquestrals del seu país i un dels màxims exponents del grup de compositors suecs de la primera meitat del segle XX Destacà especialment en el terreny de la música orquestral i per a escena Les seves nou simfonies representen un…
Talpó comú
El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina