Sant Miquel de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya)

Situació

Capçalera de l’església en la qual destaca el perfecte aparell de l’absis.

ECSA - J. Giralt

L’església de Sant Miquel es troba als peus del castell de Tartareu, a mig vessant del turó que domina el nucli urbà de Tartareu. Just a llevant de l’absis del temple hi ha les restes de la primitiva església de Tartareu, també romànica, descoberta durant les excavacions dels anys 1990 i 1991.

Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG109438.

Per a arribar-hi cal seguir el camí de bast que arrenca des de la plaça de l’actual església parroquial i que va a morir a la mateixa església. (CAT-CCA-JGB)

Història

La primera referència sobre l’església de Sant Miquel de Tartareu és de l’any 1083, en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de l’església del castell de Tartareu. En la butlla que el papa Eugeni III adreçà a Santa Maria de Solsona l’any 1151 consta la subjecció de l’església de Tartareu a la canònica solsonina, com també en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l’any 1163.

L’edifici primitiu degué abandonar-se a la segona meitat del segle XII, durant la qual es construí la nova església de Sant Miquel, l’actual, aprofitant com a material de construcció els carreus de l’antiga. Aquest temple tingué funcions parroquials fins al segle XVIII, en què la parroquialitat es traslladà a una nova església bastida al peu del turó del castell.

En l’actualitat cada any se celebra a l’església de Sant Miquel un aplec de molta anomenada coincidint amb el dia del sant patró (29 de setembre). Els darrers anys l’església ha estat restaurada. (CAT-CCA-JGB-CPO)

Església

Planta del temple on és patent l’obertura de capelles laterals tardanes, a manera de transsepte.

C. Alòs i C. Carreño

Església de planta rectangular amb una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i que presenta una capella a cada banda del mur de la nau, immediatament abans de l’absis. Aquest s’obre a la nau a través de dos esglaons que situen el presbiteri en un nivell superior. La nau és coberta amb volta de canó apuntada. La capella septentrional o de l’Evangeli presenta un arc apuntat d’ingrés adovellat i volta també apuntada, mentre que la capella meridional sembla correspondre a una refecció tardana, potser dels segles XVI-XVII, que segurament fou una ampliació d’una capella simètrica a la de l’Evangeli.

Als peus de la nau es conserven tres mènsules tant al mur nord com al sud que deuen correspondre als elements de suport del cor. Durant els treballs de restauració de l’interior del temple (1991-92), que comportaren l’eliminació de la banqueta correguda adossada als murs de la nau i la supressió dels tres graons inicials d’accés al presbiteri, tot obra dels segles XVI-XVII, va aparèixer a la zona antiga de l’altar una arqueta de fusta que contenia set monedes encunyades a nom de Teresa d’Entença (1314-27). Malauradament, l’arqueta es va destruir, però cal relacionar aquesta troballa amb una possible consagració tardana de l’edifici o algun fet similar.

La porta d’accés s’obre al mur meridional i té l’arc de mig punt adovellat. El temple conserva dues finestres, l’una al centre de l’absis de doble esqueixada i amb arc de mig punt monolític. L’altra finestra, en forma de creu grega, és situada al mur de ponent. Amb l’excavació arqueològica dels anys 1990-91 va aparèixer el mur exterior de la capella nord, on es pot observar que aquesta s’adossa al mur de l’edifici i que, per tant, és posterior. En aquesta capella hi ha l’única marca de picapedrer trobada en tot el temple.

L’aparell constructiu és tot de pedra calcària amb carreus ben escairats, combinant els quadrats amb els rectangulars, tots de mida mitjana, característics de l’arquitectura del segle XII. (CAT-CCA-JGB)

Jaciment arqueològic

A causa de la restauració de l’església de Sant Miquel per part del Patronat de Sant Miquel de Tartareu, quedaren al descobert part del mur meridional de l’església primitiva. El Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i el Museu Comarcal de la Noguera van endegar una campanya d’excavacions arqueològiques que, com ja s’ha indicat, es desenvolupà entre els anys 1990 i 1991. L’excavació es va plantejar en tot el sector oriental de l’església de Sant Miquel i va ocupar una superfície aproximada de 107 m2. Aquestes excavacions posaren al descobert, a llevant de l’església actual de Sant Miquel, la planta sencera de l’església primitiva, totalment saquejada i aprofitada com a espai per al cementiri modern. Aquesta església es desconeixia com a tal, tot i tenir al descobert la part exterior de l’absis que dona directament sobre l’espadat natural, però que es trobava força amagat dins el perímetre murat del cementiri modern.

L’excavació ha permès recuperar un edifici religiós de la primera època de conquesta feudal, que gràcies a la documentació ha pogut ser identificada com l’església del castell de Tartareu que ja existia l’any 1083, donada per Ermengol IV d’Urgell a la canònica de Solsona. No s’han pogut documentar els nivells de paviment de l’edifici religiós, que degué restar en ús fins a la segona meitat del segle XII o a l’inici del segle XIII, moment en què començà a construir-se la nova església, aprofitant una bona part del material constructiu de l’antiga capella, cosa que en comportà la destrucció. Al segle XIV, l’espai ocupat per l’antic temple, que ja presentava l’aspecte recuperat per les excavacions, començà a ser utilitzat com a cementiri. S’han documentat sis enterraments d’aquest moment, fets en fosses simples de banyera, sense una orientació determinada ni cap mena d’aixovar funerari.

La utilització d’aquesta zona com a cementiri es veié interrompuda cap als segles XV-XVI, en què es construí a la zona del presbiteri una cisterna doble de planta rectangular, tota de morter de calç arrebossat de maçoneria, que té paral·lels similars al castell. D’acord amb els materials obtinguts en aquests nivells sembla que es pot datar l’amortització de la cisterna entre els segles XVII-XVIII, l’enrunament de la qual, juntament amb l’aportació natural de terres provinents del castell, cobrí totalment la nau i el presbiteri i feu que tan sols quedés al descobert el mur de l’absis. A partir d’aquest moment l’espai quedà inclòs en el context del cementiri modern.

L’edifici religiós

Vista de la planta de l’església primitiva de Tartareu, posada al descobert durant les excavacions arqueològiques realitzades els anys 1990 i 1991.

ECSA - C. Alòs i C. Carreño

L’església posada al descobert per les excavacions és d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un arc presbiteral. Aquest petit edifici (d’aproximadament 9 × 6 m) estava perfectament adaptat a la topografia del terreny, molt irregular i amb un marcat pendent cap al sud, per la qual cosa es va haver de construir un mur de tancament a la cara meridional molt més alt que a la septentrional, on pràcticament la volta devia arrencar directament des del terreny natural retallat. S’ha conservat una alçada variable del mur sud que va des dels 90 cm a l’extrem de ponent fins als 2, 10 m a la zona de l’absis, la mateixa alçària del que resta de la paret exterior de l’absis. Es troba pràcticament arrasada la paret de tancament de ponent, que també s’assentava directament al terreny natural en pendent. L’amplada dels murs és d’1,10 m. No hi ha dades per a situar l’emplaçament de la porta d’ingrés, però tenint en compte la disposició del terreny natural cal pensar que aquesta es devia obrir per la cara de ponent.

L’aparell constructiu és de carreus petits ben escairats disposats a la cara exterior, mentre que a l’interior del mur els carreus són grans i irregulars; entre ambdues filades es disposa maçoneria irregular lligada amb morter de calç i guix.

Manquen dades sobre el presbiteri, ja que la intervenció arqueològica va optar inicialment per deixar in situ les restes de la cisterna de calç. Hom preveu una nova intervenció per tal de recuperar la planta completa de l’edifici romànic, que sembla una obra datable dins el segle XI. (CAT-CCA-JGB)

Treballs d'excavació posteriors

Entre el 1995 i el 1997 el Patronat de Sant Miquel de Tartareu va dur a terme treballs de restauració a la façana de ponent i a l’interior de l’edifici. També es van restaurar parcialment les restes de la primitiva església excavada els anys 1990-91. (JGB)

Bibliografia

  • Sanahuja, 1965, pàg. 121
  • Villanueva, 1976, pàgs. 308-309
  • Riu, 1979, vol. II, pàgs. 211-256