Resultats de la cerca

La presència de cultura en les seves manifestacions més diverses és una constant al llarg de gairebé tot el territori de tota manera, per a poder parlar de destinació de turisme cultural cal que, a més dels recursos d’aquesta mena, hi conflueixin una sèrie de circumstàncies i condicions, com ara infraestructures d’accés i d’acollida en general És per aquest motiu que no sempre indrets amb una destacada riquesa esdevenen destinacions turístiques en l’àmbit internacional El mapa mostra les principals destinacions de turisme cultural arreu del món S’ha establert una divisió temàtica del…

El 4 de desembre de 2011 es van celebrar eleccions a la Duma, o Parlament de la Federació Russa Amb una participació del 60%, Rússia Unida, el partit presidencialista, va obtenir el 49% dels vots 238 escons del total de 450 En segon lloc, el Partit Comunista va ser votat pel 19% dels participants, cosa que li va donar 92 diputats Després, Rússia Justa, el partit de Nikolai Levitxev, va obtenir el 7,7% dels vots i 64 escons, i el Partit Liberal Democràtic, de Vladímir Jirinovski, el 8,1% i 56 diputats El partit prooccidental Iàbloko i altres formacions menors van quedar fora del Parlament per…

En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada, que s’obre…

Definició La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que especialment incideix en infants petits La seva manifestació principal correspon a accessos de tos intensos i freqüents La malaltia, d’una evolució que sol ésser favorable i permet la recuperació total al cap d’unes sis o vuit setmanes, de vegades, especialment en nodrissons, pot originar complicacions greus Causes Els agents etiològics de la tos ferina corresponen a bacteris pertanyents al gènere Bordetella , els més petits dels bacteris La malaltia és causada per la Bordetella pertussis en un 85% a un 90% dels…

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…

Era fill d’un militar benestant destinat a Barcelona, Cristóbal de Villarroel, procedent de Vilanova dos Infantes Galícia, i de Catalina Peláez, natural d’Astúries Seguint la nissaga paterna, ingressà a l’exèrcit i entrà en combat contra els francesos durant la guerra dels Nou Anys 1688-1697 El setembre del 1694 ja era mestre de camp i comandant de Castellfollit de la Roca Garrotxa, i el 1695 fou promogut a general d’artilleria Acabat aquell conflicte, prosseguí la seva carrera militar a Flandes, Milà i Nàpols El setembre del 1705, des de Nàpols, ja en plena guerra de Successió Hispànica,…

Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…

Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…

Segons una tradició, potser llegendària, té el seu origen en la donació feta a mitjan segle X, a l’església de Magalona i en la persona del seu bisbe Ricuí, per part de dues germanes de Fulcrand, bisbe de Lodeva, de Montpeller i Montpelleret, respectivament, que havien heretat de llur mare, filla del comte de Melgor Ricuí donà Montpeller en feu a un senyor del país anomenat Guillem alguns el coneixen per Guiu I de Montpeller vers el 975 Onze anys després aquest rebé en feu de Bernat II de Melgor un domini considerable al voltant de Montpeller Un successor seu, Guillem V de Montpeller mort el…