Resultats de la cerca

Net de Lluís Ponç i d’Icard Doctor en drets, oïdor de l’audiència de Barcelona, cavaller de Sant Jaume D’entre les seves obres originals cal esmentar un Epítome de las historias catalanas , crònica que arriba fins a la mort de la reina Maria de Castella 1458 Publicà alguna traducció, del francès, d’obres d’història

Establert a Barcelona, collaborà amb Marià Aguiló en la preparació de l’edició de la Bibliografia Catalana , i s’especialitzà en la traducció al boix d’originals d’altri TPadró, MTeruel, EPlanas, etc tant en l’edició d’obres literàries com en llibres d’història També realitzà goigs i collaborà en revistes illustrades La Ilustració Catalana

Fou l’introductor de l’obra dels clàssics, bàsicament a través de la seva traducció directa i anotada d' Investigaciones de la natura y causa de la riqueza de las naciones , d’ASmith, el 1794 Malgrat el seu pensament, no recomanà una política lliurecanvista per al cas espanyol, per al qual veia inevitable una certa protecció

Doctor en drets, és autor de la traducció al català de l’obra de Valescus de Taranta Tractat de l’epidèmia e de pestilència 1475, reeditada el 1507 amb el títol de Compendi utilíssim contra pestilència tret de la font de medicina Hom l’ha considerat com la primera obra de medicina impresa a la península Ibèrica

Fundador, juntament amb René Daumal, de la revista surrealista Le Grand Jeu , fou membre actiu de la Resistència, fet que es reflectí en la seva primera obra, Drôle de jeu 1945 Altres títols remarcables són Les mauvais coups 1948, Bon pied, bon oeil 1950, La loi 1957, premi Goncourt, La fête 1960, La truite 1964 traducció catalana, 1967, etc

Príncep de Lampedusa Estudià a Torí, fou advocat i conreà en secret la seva vocació literària L’obra que l’ha fet famós és Il Gattopardo 1958 traducció catalana de LlVillalonga, 1962, història d’una família de la noblesa decadent siciliana durant els difícils moments de transició que representà el Risorgimento Fou portada al cinema per LVisconti 1963

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Germà del bisbe de Mallorca Mateu Jaume Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi 1850 Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja 1865 Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà, en una traducció que ell mateix havia fet, Los pozos artesianos en Mallorca 1879, d’Hermite

Llicenciada en filologia catalana i doctora en literatura comparada, és auto-ra d’un estudi crític sobre La plaça del diamant 1994, d’un manual de literatura comparada conjuntament amb MJ Vega, 1998 i de nombrosos articles sobre teoria de la literatura, literatura comparada i teoria de la traducció El 1998 publicà la novella Alguna cosa més que tu

Professor universitari És autor de nombrosos treballs especialitzats sobre Verdaguer Com a poeta ha publicat Cops de cap a la lluna 1974 i La llum ineficaç 2000, que recull la seva lenta i elaborada producció lírica dels anys 1988-95 És coautor de la traducció d’una antologia del poeta escocès John Burnside, El món impossible 1997