Resultats de la cerca

El golf d’Urabà, a la costa colombiana, en constitueix la part més profunda A l’època precolombina les vores del golf foren habitades per tribus txibtxes El recorregueren diverses expedicions castellanes, que hi fundaren Santa María la Antigua 1510 i San Sebastián Fou adscrit a la governació de Castilla del Oro i tingué, durant tota l’etapa colonial, un gran tràfic marítim, que provocà la presència de nombrosos pirates i corsaris Amb la independència, el golf restà sota l’administració de la Gran Colòmbia, que se'l repartí el 1903 amb Panamà

El resultat és un rosari de peces en forma de llentilla, cada una de les quals s’aprima progressivament cap a les vores fins a tocar amb l’extrem la peça següent, com si es tractés de l’efecte de pessigar i eixamplar pinch-and-swell una làmina originalment plana Les estructures de pinch-and-swell s’associen tant a estadis poc evolucionats de boudinage com a l’efecte d’un contrast de competència menor al que generen els boudins Són comunes en venes de quars o de pegmatita incloses en roques metamòrfiques

En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues

Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura

El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils

Tenen en general pocs centímetres de longitud, són tots de cos cilíndric i deprimit i de coloracions fosques variants, amb dues ventoses terminals i mancats de cirrus o quetes Alguns són proveïts d’una trompa evaginable, uns altres tenen una faringe armada amb tres denticles quitinosos de vores serrades i uns altres posseeixen una faringe molt desenvolupada però sense denticles Tenen sang incolora o vermella, viuen ectoparàsits o fixats temporalment i són hematòfags, i alguns, carnívors Habiten a les aigües dolces i marines i també sobre la terra humida

Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta

La cuca negra Colaspidema atrum , família dels crisomèlids és groga quan neix i negra després menja la fulla de l’alfals i en deixa només el nervi central L’insecte adult, petit escarbat negre, també rosega les fulles, però només de les vores Tot plegat fa perdre una o dues dallades anuals i escurça, a més, la vida de l’alfalsar La cuca verda Phytonomus variabilis , família dels curculiònids, també rosega les fulles, bé que no és tant freqüent Ambdues són combatudes mitjançant insecticides orgànics sintètics especialment DDT o bé avançant les dallades

Situada a les vores del riu Velikaja, a la confluència amb el Pskova, és un nucli industrial, especialitzat en construccions mecàniques Té institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques i una de musical Fundada el 903, estigué subjecta a Novgorod fins que esdevingué principat independent 1348 Fou annexada al de Moscou per Basili III 1510, i perdé el veče o assemblea popular de govern Hi abdicà el tsar Nicolau II 1917 Conserva la muralla fortificada i el kremlin s XII amb les típiques torres bizantinorusses Entre les nombroses esglésies es destaquen les dels monestirs Mirožkij…

Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic