Resultats de la cerca

Des del 1905 es publicà sota els auspicis de la Hispanic Society of America de Nova York És un recull d’estudis sobre filologia, literatura i història dels països d’àmbit hispànic castellans, catalans i portuguesos Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català i entre els seus collaboradors destacats hi figuraren J Miret i Sans, E Moliné Brasés, RD Perés, J Givanel i J Massó i Torrents

Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896,…

Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga…

Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…

Centrà la seva recerca a la França i la Catalunya medievals, i creà una important escola de medievalisme català als Estats Units Format al prestigiós Departament d’Història del Haverford College i de la Universitat de Princeton, professà en un bon nombre d’universitats nord-americanes Amherst College 1957-60, Brown University 1960-65, Swarthmore College 1965-67, Universitat de Califòrnia Berkeley 1967-87 i Harvard University 1987 Collaborà a les revistes American Historical Review , Bancroftiana , English Historical Review i Speculum  Entre els seus llibres destaca  History   of France 1974…

Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…

Vida S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi  Estudis sobre la verbeta Exercí diversos anys a la Universitat de Barcelona 1967-72 i posteriorment a la…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…