Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Santa Maria de Lillet (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació Situada en un lloc solitari, mig enlairada i des d’un indret que divisa la vall del riu, hi ha les ruïnes d’aquest monestir Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17,1 — y 77,5 31 TDG 171775 Una vista aèria del monestir des del costat nord-oriental Hom hi pot veure el conjunt i, a mà esquerra, l’església circular romànica de Sant Miquel de Lillet J Pagans-TAVISA Una vista del monestir des de l’angle sud-oriental A desgrat de la seva ruïna, és ben apreciable la planta de l’edifici i el bloc d’…
Reconquesta i repoblació del Bages
Art romànic
La repoblació carolíngia En el primer moment de la invasió sarraïna es degué produir una certa despoblació del Bages naturalment no tenim cap dada, ni documental ni arqueològica, que permeti valorar el grau de despoblació que llavors es produí Molt més important devia ésser la segona onada emigratoria que ocasionà la repressió d’Abd al-Rahman I a la vall de l’Ebre, després de l’expedició de Carlemany a Saragossa el 778, i que produí una forta emigració d’hispans que s’havien adherit al monarca franc pensant en un alliberament definitiu que no es donà Creiem que els bagencs, implicats o no,…
El final del domini romà a la Tarraconense i la seva incorporació al regne visigòtic
Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’…
Gandesa
Vista de la ciutat de Gandesa al voltant de l’església de l’Assumpció
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Terra Alta.
Situació i presentació El municipi de Gandesa, de 71,15 km 2 d’extensió, es troba al centre del sector de llevant de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre per una estreta llenca que s’escola entre els termes de Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai Les terres de Gandesa limiten al SE amb el terme del Pinell de Brai, al S amb Prat de Comte, al SW amb el municipi de Bot, al NW amb les terres de Batea, al N amb Vilalba dels Arcs, al NE amb Corbera d’Ebre i a l’E, al límit de la llenca esmentada, és termenal amb el municipi de Benissanet Ribera d’Ebre Gandesa és en un extens altiplà situat en…
República de Sud-àfrica

Estat
Estat de l’extrem meridional d’Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbàbue i a l’E amb Moçambic i Eswatini, i és banyat a l’E i al S per l’oceà Índic i a l’W per l’Atlàntic, inclou dins el seu territori l’estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, la capital judicial és Bloemfontein, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.
La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…
Sardenya

Cala de la costa de Sardenya
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la Mediterrània, la segona d’aquesta mar per la seva superfície, que forma part de l’estat italià.
La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…
Hongria

Estat
Estat de l’Europa central danubiana que limita amb Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Sèrbia i Croàcia (S), Eslovènia (SW) i Àustria (W); la capital és Budapest.
La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…
Santa Maria d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació Aspecte del petit nucli de població d’Espirà de Conflent, presidit per l’antiga església prioral ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria, que havia estat seu d’un antic priorat canonical, es troba al centre del poble d’Espirà de Conflent, entre la plaça de l’Església i la plaça de la Rectoria Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 8” N - Long 2° 29’ 57” E Per a arribar a Espirà de Conflent cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història El lloc d’Espirà és documentat des de la segona meitat del segle X Tot i que és molt probable que ja…
Santa Maria de Matadars o del Marquet (Mura)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental Hom hi pot observar la capçalera J Bonell L’església de Santa Maria de Matadars es dreça a frec del mas del Marquet i al peu de la urbanització del mateix nom, lloc molt proper al Pont de Vilomara i a tocar de la carretera que enllaça aquesta població amb Sant Vicenç de Castellet, aigües avall del Llobregat Aquesta contrada se situa ben bé a l’extrem d’un apèndix que sorgeix a ponent del terme, bo i endinsant-se entre els termenals de Manresa, el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet Long 1°52’24” - Lat 41°41’35” Per…
L’administració territorial, la societat i l’economia del Camp de Tarragona. Segles XII-XIII
Art romànic
Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…