Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…
literatura occitana
Literatura occitana
Literatura escrita en la llengua d’oc.
L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…
Bibliografia
Els temps prehistòrics i antics fins al segle V Introducció Binford, LR En busca del pasado , ed Crítica, Barcelona 1988 Diversos autors 10 anys d’Arqueologia a Catalunya 1981-1990 , “Cota Zero Revista d’Arqueologia i Ciència”, núm 8, Vic 1992 Diversos autors Mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria , “Cota ZeroRevista d’Arqueologia i Ciència”, núm 4, Vic 1988 Hodder, I Interpretación en arqueología Corrientes actuales , ed Crítica, Barcelona 1988 Martínez Navarrete, Ma I Una revisión crítica de la prehistoria española la Edad del Bronce como paradigma…
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…
Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya
De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…
L’escultura del segle XII de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos que es tractava de fragments de la decoració de la porta occidental, la que donava accés a l’església des de la galilea, aquesta tasca…
L'art europeu en l'època modernista
La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…
Bibliografia sobre el marc històric de l’Alt Urgell
Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens Vives, Barcelona 1965 R D’Abadal i de…
La guerra d’Espanya, una guerra internacional. 1936-1939
El fracàs del cop d’estat contra el govern democràtic de l’estat espanyol, protagonitzat per un sector important de l’exèrcit, no fou total, ja que, gràcies als vint avions Junker JU 52 de l’aviació nazi alemanya que transportaren del Marroc a Andalusia tropes localitzades al protectorat espanyol, s’inicià una guerra de llarga durada la Guerra Civil Espanyola juliol del 1936-abril del 1939 Espanya desembre del 1936 Es pot considerar que aquest conflicte bèllic inclogué, d’alguna manera, diverses guerres més Fou una guerra civil europea , el precedent immediat, o potser es podria qualificar d…
La internacionalització dels mestres catalans. 1884-1939
L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…