Resultats de la cerca
Es mostren 6276 resultats
Vicenç Baldellou i Martínez
Arqueologia
Història
Arqueòleg i museògraf.
Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i també les…
Victòria Sau i Sánchez
Política
Psicòloga i activista feminista.
Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona 1999 En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico feminista 1981, Ser mujer…
Josep Tarragó i Colomines

Josep Tarragó i Colomines
© Fundació Privada Reddis
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat 1968 i doctor 1972 en veterinària per la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment amplià estudis a la Universitat de Newcastle Gran Bretanya i es diplomà en administració i direcció d’empreses a l’IESE de Barcelona Inicià la trajectòria professional a l’empresa privada i també com a docent a la Complutense i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona El 1985 fou cofundador de Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries , l’organització i l’estructura del qual contribuí en gran part a establir i del qual fou el primer director general fins el 2008 L’any 2009 s’…
Sant Benet de Montserrat

Sant Benet de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de la de Sant Benet de Mataró.
Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936 Acabada la guerra, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir Hom adaptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, al municipi de Marganell Bages, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig La construcció del nou monestir fou projectada per Jordi Bonet l’església és una realització d’art contemporani on destaca l’esvelt campanar,…
Vinyoles de Portavella
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Martí de Vinyoles) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat a l’E del terme, prop del límit amb el de Sora.
La parròquia de Sant Martí ocupa un lloc dominant 1 020 m alt als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal La parròquia…
Hannover
Geografia històrica
Territori de Saxònia, a l’Alemanya septentrional.
De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück 1802 Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intellectuals més importants d’Europa Ocupat per Napoleó 1803, l’electorat fou cedit a Prússia 1806, i ocupat novament pels francesos 1807 El 1814 fou reconeguda al…
Nit de Cultura de l’OCB
L’Obra Cultural Balear celebra la 31 Nit de Cultura, en la qual es concedeixen els premis 31 de desembre Per tercer any consecutiu l’entitat reivindica la llibertat de Jordi Cuixart, esmentada en el discurs del president Josep de Luis Els premis es concedeixen a Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan premi Josep Maria Llompart, al Film Club premi Emili Darder, al Circ Bover premi Bartomeu Oliver, a Bàrbara Sagrera Antich premi Miquel dels Sants Oliver, a Pere Pascual premi Gabriel Alomar, a Clara Fiol premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Gori Negre premi Aina Moll i a l’…
Teodor Garriga i Osca
Periodisme
Locutor de ràdio.
Membre de la Unió Socialista de Catalunya des del 1923, participà en la seva joventut al Teatre de l’Orfeó Gracienc i a l’Associació Obrera de Teatre S’incorporà com a locutor a Ràdio Associació de Catalunya el 1932, emissora de la qual fou director fins el 1939 Amb la instauració del franquisme, fugí a França, on, després d’un temps d’internament al camp de concentració d’Argelers, visqué a Perpinyà, i on durant l’ocupació nazi collaborà amb la resistència francesa Retornat a Catalunya el 1963, des del 1983 fou president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya El 1984 fou distingit amb la…
Cipriano García Sánchez
Política
Sindicalista i polític, conegut com el Cipri.
A 16 anys començà a treballar a les mines d’Amoradiel El 1951 emigrà a Catalunya, i s’installà a Terrassa Vers el 1954, passà a formar part de la direcció local del PSUC Fou empresonat diverses vegades entre el 1957 i el 1964 per les seves activitats, entre les quals la protesta per la detenció de Jordi Pujol arran dels fets del Palau Posteriorment, el 1964, participà en la creació de CCOO-CONC a Catalunya, i des del 1965 formà part del comitè central i de l’executiu del PSUC Diputat a corts en 1979-82, fou diputat al Parlament de Catalunya 1984-88 i el 1991 encapçalà la…
Joan Batlles i Alerm
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, qüestió que…