Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
Tabac i malalties broncopulmonars cròniques
Les vies respiratòries i els pulmons són les estructures de l’organisme que reben més directament els efectes del tabaquisme Les repercussions broncopulmonars de l’exposició prolongada al fum del tabac són diverses, tenint en compte els efectes nocius produïts per les nombroses substàncies tòxiques que conté Diverses substàncies contingudes en el fum del tabac irriten la mucosa respiratòria i provoquen, per consegüent, un augment de la producció de secrecions mucoses Alhora, però, algunes d’aquestes substàncies tenen una acció inhibidora del moviment dels cilis, apèndixs de les cèllules de la…
Digestió i absorció dels lípids
La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al duodè De tota manera, aquest…
Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera
© Arxiu Família Carrasco i Formiguera
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Doctor en dret i en filosofia i lletres Exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, i publicà l’obra de divulgació Normes del comerciant 1928 A partir del 1931 fou secretari del Comitè Industrial Cotoner i, després, delegat del port franc de Barcelona Des de jove milità en el moviment catalanista, primerament en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i, després, en Acció Catalana, partit del qual fou un dels fundadors 1922 El 1920 havia estat elegit regidor de…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
resultatiu | resultativa
Gramàtica
Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada, com saber, tenir, viure, quedar-se, per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània, com aprendre, prendre, néixer, venir.
Els verbs resultatius tenen sovint el mateix sentit que els perfets d’altres verbs jo sé suposa jo he après tinc, he pres viu, ha nascut es queda, ha vingut
perfet
Gramàtica
Aspecte de les formes verbals que, dins un paradigma, expressen acció acabada, en oposició a les formes d’imperfet, que expressen l’acció en el seu desenvolupament.
Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu El català forma el perfet afegint en els verbs regulars al radical verbal les desinències següents 1a conjugació -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren 2a conjugació -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren 3a conjugació -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren Però molts verbs irregulars sofreixen alteracions del radical abans d’aquestes terminacions o presenten altres irregularitats especials Al costat del perfet simple dels verbs, el català té la peculiaritat de l’anomenat perfet…
model didàctic
Educació
Representació abstracta, generalment simplificada, del procés d’ensenyament-aprenentatge, que relaciona els elements bàsics de la realitat i es basa en una teoria fonamentada.
Cada model didàctic posa l’èmfasi en un o altre element i dóna les seves pròpies explicacions causals segons la teoria de la qual parteix Els models serveixen en aquest camp per a explicar el procés d’ensenyament-aprenentatge, facilitar-ne l’anàlisi, mostrar les funcions de cada element i guiar l’acció Per això es pot dir que un model didàctic és una mediació entre la teoria i la pràctica Joyce i Well proposen diversos models d’aprenentatge que es poden considerar models didàctics models conductistes, personals, de processament de la informació i socials Altres models didàctics són el…
Informes dels cossos policials sobre l’1 d’octubre i interrogatori al màxim responsable de coordinació
Els mossos d’esquadra i la policia nacional lliuren els respectius informes sobre el referèndum de l’1 d’octubre, amb discrepàncies importants El dels mossos recalca l’absència d’instruccions clares Per la seva banda, la policia nacional posa èmfasi en l'“eficàcia limitada” de l’acció dels mossos i inclou esments de casos en els qual la policia catalana els dificultà la feina Per la seva banda, el màxim responsable policial, Diego de los Cobos, diu en un moment de l’interrogatori del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que durant l’1 d’octubre la llei havia d’estar per sobre la convivència
Eleccions legislatives i municipals a Turquia
El Partit de l’Esquerra Democràtica DSP del primer ministre Bülent Ecevit guanya en les eleccions generals celebrades a Turquia, amb el 22% dels vots i 136 dels 550 escons del Parlament, al davant de la ultradretana Acció Nacionalista 130 escons L’islamista Fazilet Partit de la Virtut pateix un fort retrocés obté 110 escons davant els 158 que va obtenir el 1995 el seu predecessor, el Partit del Benestar, però aconsegueix les alcaldies d’Ankara i Istanbul en les eleccions municipals, que se celebren el mateix dia El Partit de la Mare Pàtria de Mesut Yilmaz i el Partit de la Recta Via de Tansu…
Cholula
Restes parcials de la Gran Piràmide de Cholula, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Localitat
Localitat de l’estat de Puebla, a Mèxic.
De l’època precolombina resten les ruïnes d’una piràmide monumental 62 m, actualment convertida en un turó artificial on s’encimbella l’església de Los Remedios s XIX, que probablement coronava un temple a Quetzalcoatl destruït el 1519 per Hernán Cortés durant l’anomenada acció de Cholula , en què tingué lloc una cruel matança d’indígenes més de tres mil, segons el mateix Cortés Són notables també la ceràmica i l’orfebreria De l’època colonial resten nombroses esglésies, entre les quals el monestir de San Gabriel amb la notable Capilla Real, amb petites cúpules, Sant Pedrito Colomoxco i la…