Tabac i malalties broncopulmonars cròniques

Les vies respiratòries i els pulmons són les estructures de l’organisme que reben més directament els efectes del tabaquisme. Les repercussions broncopulmonars de l’exposició prolongada al fum del tabac són diverses, tenint en compte els efectes nocius produïts per les nombroses substàncies tòxiques que conté.

Diverses substàncies contingudes en el fum del tabac irriten la mucosa respiratòria i provoquen, per consegüent, un augment de la producció de secrecions mucoses. Alhora, però, algunes d’aquestes substàncies tenen una acció inhibidora del moviment dels cilis, apèndixs de les cèl·lules de la mucosa bronquial la funció dels quals és desplaçar el moc cap a l’exterior. Com a conseqüència, l’excés de moc produït no és evacuat i s’acumula en les vies respiratòries. Aquesta és una primera conseqüència de l’hàbit de fumar.

Per tal d’expulsar el moc acumulat, es desencadena el reflex de la tos, que es presenta més sovint com més es fuma. Per això és habitual que al cap d’uns anys de començar a fumar, es presenti la clàssica tos de fumador. Alguns estudis epidemiològics han demostrat que les persones fumadores presenten tos i expectoració amb una freqüència tres cops superior a la de la resta de la població, i que aquests símptomes s’incrementen com més llarg és el temps que fa que una persona fuma i més gran és la quantitat de tabac que consumeix. Aquestes persones que comencen presentant tos i expectoració ocasionalment, si continuen fumant, acaben patint una bronquitis crònica, malaltia que afecta principalment els fumadors.

Un altre efecte comprovat de les substàncies irritants contingudes en el fum del tabac és que indueixen la destrucció de les parets dels alvèols pulmonars. Aquest efecte és degut al fet que el fum inhalat provoca un desequilibri entre l’acció de les elastases, substàncies que degraden les fibres de les parets alveolars, i l’acció de l’ai-antitripsina, proteïna que neutralitza les elastases. Aquest desequilibri produeix una destrucció de les parets alveolars i una reducció de l’elasticitat dels pulmons, i com a conseqüència d’això es desenvolupa un emfisema, malaltia que afecta pràcticament només els individus fumadors.

La bronquitis crònica i l’emfisema són dues formes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, trastorn caracteritzat per una limitació permanent del flux d’aire a través de les vies respiratòries. Tothom sofreix, a partir dels 30 anys, una reducció progressiva de la seva capacitat respiratòria, que pot ésser avaluada mesurant el volum màxim d’aire expirat en un segon (VEMS), per mitjà d’una espirometria. S’han efectuat estudis que han demostrat que aproximadament una quarta part de les persones fumadores presenten una reducció del VEMS molt més ràpida que la resta de la població. Aquesta alteració pot ésser apreciada per la mateixa persona fumadora, perquè fa que es cansi més fàcilment que els individus no fumadors i que aguanti menys l’exercici físic. Si es manté l’hàbit de fumar, el descens del VEMS continua accelerant-se i, com a conseqüència, es presenten símptomes de malaltia pulmonar obstructiva crònica a partir dels 50 anys, les persones afectades poden quedar incapacitades abans dels 60 anys i fins i tot tenen més probabilitats de patir complicacions mortals abans dels 65 anys.