Resultats de la cerca

Situació Restes de tombes excavades en una capa de gres, a migdia de l’ermita de Sant Bartomeu ECSA - JI Rodríguez Aquesta necròpoli és situada prop de l’ermita de Sant Bartomeu, a migdia Passat el parc situat a ponent de l’església, hi ha un altiplà conreat que té al vessant de migdia uns esperons o promontoris erms En aquest indret es localitza la necròpoli Mapa 31-14 358 Situació 31TBG839306 Necròpoli A l’esperó més occidental apareix una capa de gres on hi ha indicis d’una necròpoli rupestre Es conserva la part dels peus d’una tomba rectangular, orientada nord-oest-sud-est fa…

Aquest topònim, avui perdut, sembla que es localitzava vora Pilzà, i tal vegada en el mateix Castillo del Pla Hom troba documentat per primera vegada el castrum de Cercedo en el testament d’Arnau Mir de Tost, datat l’any 1072, segons el qual el llegava a la seva filla Letgarda, al seu marit el vescomte Ponç I de Cabrera i a llur fill Guerau II Ponç Aquesta notícia fa pressuposar que el lloc havia estat conquerit, segurament vers mitjan segle XI, per Arnau Mir de Tost tanmateix, no sabem si la seva voluntat expressada en l’acta testamentària es féu efectiva i qui senyorejà aquest castell…

L’antic castell de Calladrons era emplaçat damunt un tossal que domina la vall del Guart per l’esquerra Vers mitjan segle XI fou conquerit pel comte Ermengol III d’Urgell, i sens dubte, la seva situació entre Casserres, dels comtes de Barcelona, i Benavarri, del rei d’Aragó, donà protagonisme polític a aquest corredor que tenien els dits comtes per contactar amb llurs dominis de la Baixa Ribagorça Els primers castlans de la fortalesa de Calladrons foren Bertran Borrell i la seva esposa Bonadona, la qual en el seu testament atorgat el 1091 deixà als seus fills Ramon Guillem i Guadall Guillem…

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a…

Inicià els estudis musicals amb F Vidal a Reus, on residí durant la seva infantesa, i més tard els continuà amb A Nogués a Barcelona També estudià dibuix i pintura a Llotja durant quatre anys, passats els quals exercí bastant temps com a professor de dibuix a l’escola Valldèmia de Mataró Fou allí on començà a compondre les seves obres, algunes de les quals eren interpretades en les festes estudiantils Uns quants anys més tard s’establí definitivament a Barcelona, on fou professor de piano de diferents escoles i impartí classes particulars a membres de famílies de la burgesia barcelonina, com…

Vida Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l' ars antiqua Fou l’autor de dos importants tractats teòrics De musica plana i De mensurabili musica , sobre cant pla i polifonia respectivament Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per…

Vida No es coneix gairebé res sobre la seva vida Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466 Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents…

La tromboangiïtis obliterant, o malaltia de Buerger, és un trastorn crònic, de causa desconeguda, que es caracteritza per l’oclusió progressiva dels vasos sanguinis petits i mitjans de les extremitats, i que afecta quasi sempre homes d’entre 20 anys i 40 Una de les manifestacions més comunes d’aquesta malaltia, quan ja han estat afectades les artèries dels membres inferiors, és el dolor als panxells i els peus, que en fases inicials es manifesta en caminar i s’alleuja amb la immobilitat, però que en fases més avançades apareix fins i tot en repòs Aquest trastorn evoluciona al…

Ingressà en l’escrivania després del 1327 Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada També fou tramès als reis de Navarra 1343 i Castella 1353 Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i valenciana 1348-53, la…

Normalment el metre de les marxes és binari, tot i que també n’hi ha molts exemples en metre ternari Les frases són regulars, i l’estructura formal amb més tradició és com la del minuet, amb un o més trios de caràcter més melòdic És en la música militar on la marxa ha tingut el seu principal camp de desenvolupament Molt probablement els orígens de la marxa militar es troben en els ritmes de tambor que, al principi del segle XVI, identificaven els diferents exèrcits europeus Les primeres bandes militars aparegueren a la segona meitat del segle XVII, molt condicionades musicalment per les…