Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
L’imperi Català, el primer Commonwealth. 1282-1517
La incorporació, a partir del 1282, del regne de Sicília –que el 1266 havia passat de mans normandes a mans franceses– a la confederació Catalanoaragonesa, formada per quatre estats Catalunya, Aragó, Mallorca i València, i una ciutat estat Montpeller, va significar l’inici d’una nova etapa de la història de la Corona d’Aragó, la de la progressiva formació de l’imperi Català L’imperi català del segle XIII al XVI Es pot dir que, en el moment de la seva màxima extensió, aquest imperi fonamentalment marítim com ho van ser, més tard, el britànic i l’holandès inclogué territoris, sovint costaners,…
Catalans a la Segona Guerra Mundial. 1939-1945
Els milers de catalans i catalanes que participaren, en tots els fronts, a la Segona Guerra Mundial van ser, possiblement, molt més nombrosos que els combatents de molts estats que eren “oficialment” en guerra L’exili massiu de l’hivern del 1939 en situà molts als escenaris del conflicte Catalans en diferents escenaris I aquests escenaris incloïen França, Bèlgica i Holanda, que havien estat envaïdes la ciutat de Londres bombardejada el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, situats entre molts focs la Unió Soviètica, que es replegava al Caucas i l’Àsia central per poder protegir-se d’un Tercer Reich…
El Congrés Eucarístic de Barcelona
Ordenació sacerdotal a Montjuïc, C Pérez de Rozas, Barcelona, 31-5-1952 AF/AHC El 1951, com a culminació de la Santa Missió celebrada a Barcelona, el bisbe Gregorio Modrego y Casaus anuncià la designació de la ciutat com a seu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el primer després de la Segona Guerra Mundial Fruit de les gestions directes de Gregorio Modrego amb Roma, aquesta designació no encisà en un primer moment el govern franquista, que l’hauria volgut celebrar a Madrid o Sevilla Tanmateix, aviat canvià la seva actitud en comprendre que el congrés era una basa propagandística…
L’Església catalana i la República
El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pacelli, acompanyat d’autoritats civils i militars en una escala de retorn del Congrés Eucarístic Internacional de Buenos Aires, CPérez de Rozas, Barcelona, 1-11-1934 AF/AHC L’Església catalana passava, en els primers decennis del segle XX, per un moment de plenitud equiparable a la vitalitat que el país registrava aleshores en les arts, el pensament, la literatura, la demografia, l’economia i la política Aquest moment esperançador va ser tallat en sec per la Guerra Civil i el que va venir després l’Església catalana va ser perseguida el 1936 per…
Els Jocs Florals i Jacint Verdaguer
Mestres en Gay Saber 1861-1900 El primer diumenge de maig de 1859 es va celebrar per primera vegada la festa dels Jocs Florals a la Sala de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Enmig d’una escenografia pseudo-trobadoresca i amb l’assistència de les autoritats municipals, hi assistí el bo i millor de la incipient burgesia barcelonina D’aquesta manera, es feia realitat el projecte de prohoms de la cultura catalana des del començament dels anys quaranta convertir en una festa oficialment reconeguda i socialment prestigiosa la trobada anual de tots aquells poetes que utilitzaven la llengua catalana…
Amadeu Vives i Roig
Música
Compositor, empresari i director català.
Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…
Kurt Julian Weill
Música
Compositor alemany naturalitzat nord-americà (1943).
Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…
Fibrosi pulmonar
Patologia humana
Definició La denominació fibrosi pulmonar , equivalent a la de malaltia intersticial difusa del pulmó o alveolitis fibrosant , inclou una sèrie de trastorns que alteren l’espai que queda entre els alvèols, o espai intersticial, que consisteix en una substitució del teixit que normalment ocupa aquest espai per una gran quantitat de fibres de collagen, cosa que redueix la capacitat de distensió del pulmó, limita la capacitat respiratòria i ocasiona una insuficiència respiratòria Causes i tipus La fibrosi pulmonar es pot presentar com a complicació d’una malaltia pulmonar prèvia…
Mecanismes de defensa de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang consegüentment, els agents nocius que…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…