Resultats de la cerca
Es mostren 4359 resultats
Éssers vius i informació
Les regles del joc La diversitat, l’escala i el temps Hi ha una gran varietat d’éssers vius L’organització de cada individu és jeràrquica Unes entitats són formades d’altres entitats menors i aquesta organització es reflecteix en les relacions funcionals També es descobreixen relacions jeràrquiques en els ecosistemes, formats per molts organismes individuals, generalment de diferents espècies Hom pot suposar una relació reproductiva o de descendència entre els individus d’una mateixa espècie entre individus de diferents espècies hi poden haver relacions de tipus molt divers Per exemple, unes…
Vilagrassa
Vilagrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…
Boadella i les Escaules

El poble de Boadella d’Empordà, a la vora de la Muga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme de Boadella i les Escaules, de 10,76 km 2 , s’estén a la vall mitjana de la Muga, riu que el travessa de NW a SE, i corre en gran part encaixat entre els vessants de les serres que formen part dels últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i de Terrades al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius El formen el poble de Boadella, cap de municipi, i el de les Escaules Resclosa…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
acolliment
Dret civil català
Institució de protecció dels menors desemparats en la qual l’acolliment pot ser simple i preadoptiu, segons la Llei catalana 37/1991 sobre mesures de protecció de menors desemparats i l’adopció.
L' acolliment simple és instituït principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament futur en la família d’origen, mentre que l' acolliment preadoptiu és un pas previ a un període de prova per a l’adopció Segons l’esmentada llei es considera que el menor és desemparat quan manquen les persones a les quals per llei correspon d’exercir les funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a exercir-les o en situació d’exercir-les amb greu perill per al menor Així mateix, es considera que el menor és desemparat quan s’observi…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
Castell de Pontós
Art romànic
Situació Restes de construcció del castell, barrejades amb construccions d’èpoques posteriors F Tur Castell situat a l’anomenat Barri del Castell, al cim d’un turó allargat, de vessants força pronunciats Originàriament restava separat del poble i situat a uns 500 m a migjorn de la població Des del cim del castell s’albira la vall del Fluvià, amb la plana, fins a la mar Mapa 258M781 Situació 31TDG933703 A les restes del castell, aprofitades per a construir-hi diverses cases modernes, s’hi arriba per una pista asfaltada que s’enfila pel vessant de ponent del turó i entra a l’interior del…
Sant Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès)
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure perfectament distingida l’estructura del temple amb la nau, l’absis i el campanar Rambol Aquesta antiga església parroquial es troba a la part de ponent del terme municipal de Prats de Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,7 —y 51,0 31 tdg 187510 Per arribar-hi cal situar-se just a la sortida de Prats de Lluçanès i agafar la carretera que va a Sant Pau de Pinós a mà dreta surt una pista que porta a…
Castell i vila de Talarn
Art romànic
Situació Torre de la muralla de la part baixa o de Soldevila ECSA - J Bolòs La vila de Talarn és situada al cim d’un turó elevat, en un dels extrems de la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG266726 Venint de Tremp, cal agafar la carretera que surt a mà esquerra i mena a Talarn JBM-JJBR Història El terme del castell de Talarn és esmentat per primera vegada els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells de Mur i de Llimiana En una convinença pactada l’any 1064, preludi d’un judici que havia de tenir lloc aquell estiu al camp de la Pesa, entre Montanyana i Espills, el…
Santa Maria del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta església, situades al recinte inferior del conjunt arqueològic Arxiu A Bastardes A l’extrem oposat del castell, en el recinte inferior i ran de muralla de migdia i de l’antic accés al poblat, hi ha les restes excavades d’aquesta església MRR Mapa 33-12290 Situació 31TCG323598 Història La història d’aquesta església va lligada a l’evolució del Castelló Sobirà, del qual n’era l’església parroquial La primera notícia del Castelló Sobirà apareix en el document de la suposada donació del comte Isarn de diversos béns a favor de l’abat i del monestir…