Resultats de la cerca
Es mostren 25786 resultats
pena de mort
Dret penal
Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
Històricament la seva justícia i oportunitat mai no havia estat discutida D’ençà, però, de Cesare Beccaria i d’alguns seguidors seus, com Jeremy Bentham , ha estat abolida progressivament per diferents països, que l’han declarada anticonstitucional Alemanya l’abolí explícitament en la Constitució de la República Federal del 1949, i després de la reunificació mantingué vigent l’anullació A l’Estat espanyol, per l’impuls de Luis Jiménez de Asúa , restà abolida entre el 1931 i el 1938 La Constitució del 1978 tornà a abolir-la, però romangué vigent per a certs delictes militars en temps de…
cultura megalítica
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.
Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
glacialisme
Geologia
Resultat de l’acció de les glaceres sobre la superfície terrestre.
El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l…
Jaume Pomar i Llambias
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca , Última Hora , Baleares i el seu successor en català, Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt…
,
Josep Pla-Narbona
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Dibuixant, gravador, pintor i escultor, de nom complet Josep Pla-Narbona i San Antonio.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD 1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’Estat espanyol…
Josep Obiols i Palau
Pintura
Pintor.
Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a…
música occitana
Música
Art musical conreat a Occitània.
Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de Marsella…
nyerro
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII.
Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou capitost de la gent del bisbe…