Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Unión Cívica Radical
Política
Partit polític argentí.
Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen 1916-22 i 1928-30 i Marcelo Torcuato de Alvear 1922-28 com a presidents En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR…
Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Institució fundada el 1833 amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà.
El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu El seu primer president honorari fou Francesc Aragó En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres El 1867 el nombre de seccions arribà a tres Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i…
Herculà
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al vessant del Vesuvi, entre Portici i Torre del Greco, al SE de Nàpols.
És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei…
Porsche
Porsche 911 Carrera, automòbil fabricat per l’empresa alemanya Porsche
© X. Pintanel
Economia
Empresa automobilística alemanya, amb seu a Stuttgart.
Fou fundada el 1931 per l’enginyer Ferdinand Porsche Dedicada al disseny i la fabricació d’automòbils esportius, es troba estretament vinculada a l’empresa Volkswagen AG des dels inicis, quan el 1934 Adolf Hitler encarregà a Porsche la fabricació d’un 'cotxe del poble' Volkswagen Porsche en construí un primer prototip el 1938, el popular escarabat , que tanmateix no fou comercialitzat per Volkswagen fins després de la Segona Guerra Mundial Durant aquest conflicte, Porsche construí a la fàbrica Volkswagen vehicles militars per a l’exèrcit alemany Després de la guerra, l'empresa…
Bartolomé Pérez Casas
Música
Director d’orquestra murcià.
Abans d’ingressar al Conservatori de Madrid, fou deixeble de J Casas i F Pedrell El 1897 fou nomenat director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos i deu anys més tard fundà la Sociedad de Instrumentos de Viento de Madrid Inicià la seva tasca docent com a professor d’harmonia al conservatori d’aquesta ciutat el 1911, on fou catedràtic fins el 1943, i al cap de quatre anys 1915 fundà l’Orquestra Filharmònica de Madrid, formació que dirigí fins el 1936 i amb la qual es presentà a Barcelona amb motiu del concert inaugural de l’Associació de Cultura Musical Ocupà…
,
José Manuel Pugnaire Hernández
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universidad Central de Madrid l’any 1953, s’especialitzà en dret processal civil i penal i en dret concursal suspensió de pagaments i fallida Del 1968 al 1969 fou secretari judicial del jutjat d’Inca Mallorca, i des del 1969 fins al 1992 de diversos jutjats de Barcelona L’any 1992 obtingué el càrrec de secretari judicial de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 1994, i després el càrrec de secretari de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 2000 Entre les…
Vassilij Vassiljevič Smislov
Escacs
Música
Jugador d’escacs rus.
Començà a jugar a sis anys, i a catorze prengué part en els primers torneigs Campió júnior de l’URSS l’any 1943, des d’aleshores jugà sempre a un primer nivell mundial fins a la primera meitat dels anys vuitanta l’any 1985 encara disputà el campionat del món Es mantingué actiu gairebé fins a la mort en l’estudi de resolució de problemes i competí fins al 2001 L’any 1950 obtingué el títol de Gran Mestre de la Federació Internacional d’Escacs FIDE, i formà part de la primera fornada de jugadors als quals s’atorgà aquest títol Del seu palmarès, en sobresurt…
Força de Fullà
Art romànic
Fortificació situada dins i entorn de l’església de Santa Eulàlia de Fullà, al Veïnat d’Avall Era tinguda, el 1165, amb la casa forta o castell de la Bulella que en depenia, per Pere de Domanova, senyor de Rodés i de Mosset La seva filla i hereva, Cerdana de Rodés, la transmeté al seu propi fill, Ramon II de Canet 1225 Guillem II de Canet, fill del precedent, vengué els seus drets, el 1266, a Guillem de Fullà Però els reis d’Aragó i de Mallorca en conservaren la senyoria eminent, fins que, l’any 1381, l’infant primogènit Joan la sostragué del domini reial a favor de Berenguer d’…
Júlia García-Valdecasas i Salgado
Política
Política.
Filla de Francisco García Valdecasas Santamaría , es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, i exercí la professió durant deu anys El 1980 s’incorporà a l’administració com a inspectora d’Hisenda fins el 1983 Successivament fou interventora territorial de Barcelona fins el 1986 i delegada del ministeri d’economia i hisenda 1992 El 1995 ingressà al PP, apadrinada per José María Aznar Quan aquest esdevingué president del govern espanyol l’any següent la nomenà delegada del govern central a Catalunya, on mantingué una correcta relació amb la Generalitat,…
Sant Sebastià del Monestir
Monestir
Petit monestir benedictí (Sant Sebastià de Sull o d’Urgent) a l’esquerra del riu de Saldes, poc després de trobar-se amb la riera de Gresolet, al municipi de Saldes (Berguedà).
Fou edificat a la fi del segle X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan segle XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els segles XIV i XVI sufragània de…