Resultats de la cerca

És el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa Depèn del Collegi de Notaris de Barcelona malgrat que la titularitat de la seva documentació és pública i la seva gestió pertoca a l’estat El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona 4 volums del segle XIII, 1 181 del XIV, 3 948 del XV, 7 360 del XVI, 8 888 del XVII, 5 668 del XVIII i 11 549 del XIX registres notarials d’escrivanies vàries dels segles XVII i XVIII notaries foranes i una secció que aplega els fons…

El sistema arxivístic municipal és regit des del 1990 per una normativa global per tal de regular i preservar tot el patrimoni documental municipal L’Arxiu Municipal Administratiu conté els fons documentals contemporanis, rep les transferències dels arxius de gestió i atén les consultes de l’administració i dels investigadors, atrets pel ric fons urbanístic dels segles XIX i XX L’Arxiu Històric de la Ciutat conserva el llegat documental medieval i modern i dels fons de donacions i dipòsits Disposa d’una biblioteca especialitzada en història de Barcelona 125 000 volums, una…

L’obra consta de tres llibres el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França i aplicada en el tractat dels Pirineus , el 1659, i en la conferència de Ceret , el 1660, basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i…

Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li…

Llicenciat a Barcelona el 1916 Milità a Acció Catalana Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1931 i alcalde de Girona 1934 i 1936 El 1939 s’exilià a França i després a l’Argentina Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1964 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1965 Es dedicà als estudis agraris i publicà La propiedad de la tierra y su función social 1953, Arrendamientos rústicos 1955, un complet estudi sobre La masia catalana 1959, Les cases pairals catalanes 1965 i Història de l’…

Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelona…

El castell de Falgons, situat a poca distància de l’església parroquial de Sant Vicenç de Falgons, és al vessant oriental de la serra de Falgons, a uns 5 km del cap del municipi Els orígens són confusos i embolicats amb la llegenda de l’origen dels Cartellà Precisament al començament del segle XII, quan els Cartellà ja posseïen el castell, surten a la història amb Pere Galceran I de Cartellà 1208-36 El seu hereu Galceran V, inicia la branca dels Cartellà-Falgons o Cartellà residents a Falgons, casal que el 1251 pertanyia a la jurisdicció del castell de Finestres Els Cartellà…

Es doctorà en dret a la Universitat de Praga i fou un estudiós de la música des d’una perspectiva històrica profundament hegeliana Era un gran admirador de F Mendelssohn i R Schumann, de la mateixa manera que de H Berlioz i F Liszt, especialment durant la seva joventut La seva condició de catòlic practicant i la seva relació amb Pius IX li van obrir les portes dels arxius papals per dur a terme unes investigacions finançades per l’Acadèmia Austríaca de les Ciències El 1869 començà a impartir classes d’història de la música a la Universitat de Praga, i el 1872 es traslladà amb la…

Rebé la primera formació musical del seu pare i el 1899 ingressà al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble de T Bretón i E Serrano Parallelament als seus estudis musicals estudià història a la Universitat Central de Madrid El 1908 escriví les seves primeres obres, entre les quals destaquen les sarsueles La venganza de Nelet i La gloria del inventor , aquesta darrera estrenada el 1909 Entre el 1911 i el 1913 fou director del Museu Arqueològic de Toledo i el 1915 ocupà el càrrec de bibliotecari del Conservatori de Música a Madrid, fins el 1956 Al llarg de tots aquests…

Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio en si bemol…