Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
paleontologia
Paleontologia
Ciència que estudia els fòssils, és a dir, les restes d’animals i vegetals que han pervingut del passat, enterrats en les capes geològiques.
La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…
cuina

Elaboració d'un plat jamaicà
© Corel - John McQuarrie
Gastronomia
Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.
Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia catalana
Filòleg, historiador i crític de la literatura.
És autor d’una extensa i heterogènia obra i editor d’obres de la literatura clàssica i medieval Dotat d’una extraordinària versatilitat científica, fou capaç d’endinsar-se en la crítica literària de les diverses èpoques històriques Estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà 1903 en filosofia i lletres a Madrid, després de cursar la carrera a Barcelona Entre el 1908 i el 1910, rebé l’influx directe de la filologia alemanya, atès que li fou concedida una beca, juntament amb Pere Barnils i Antoni Griera, per ampliar estudis de filologia romànica a la Universitat de Halle und…
,
Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escriptor.
Vida i obra Fill de l’artista Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia 1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel 1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia — Balades…
,
Federació Anarquista Ibèrica
Partit polític
Organització anarquista constituïda al juliol de 1927 al Saler (València) per membres de la Federación Nacional de Grupos Anarquistas i de la União Anarquista Portuguesa.
No es tracta d’un partit polític, sinó d’una organització que aplegava grups d’acció i grups d’afinitat ideològica, sovint amb posicions diferenciades En especial actuà a prop o dins de la CNT amb el propòsit d’esperonar-ne el caràcter revolucionari, garantir-ne la fidelitat a l’ideari anarquista i evitar la influència del reformisme, el comunisme o l’entesa amb els republicans Els grups d’acció sorgits entre el 1918 i el 1923, que sovint havien actuat amb autonomia de la CNT, han estat considerats precedents seus Entre el 1920 i el 1921 intentaren d’unificar-se,…
guerra dels Trenta Anys
Història
Conflicte bèl·lic de caràcter europeu (1618-48), que es prolongà en la guerra entre França i la monarquia hispànica, que durà fins el 1659.
En conjunt, s’inclou en la lluita per l’equilibri de poder a Europa, i hi intervingueren els estats dels Habsburg d’Àustria i els dels prínceps alemanys Fou originada per la crisi general que afectà els estats europeus durant el segle XVII, provocada pels obstacles que el desenvolupament del capitalisme trobava en les estructures feudals La primera fase, anomenada bohemiopalatina 1618-25, s’inicià amb la insurrecció de Bohèmia i els estats de la casa d’Àustria contra el futur emperador Ferran II, de tendències absolutistes i catòliques Els nobles bohemis elegiren rei l’elector Frederic V del…
Restauració
El pronunciament del general Martínez de Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, segons un gravat de l’època
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Període de la història d’Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l’abril del 1931, i que correspon al regnat d’Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) i al regnat d’Alfons XIII (1902-31).
Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la premsa i el…
Peralta

Armes dels Peralta
Llinatge noble de la Ribagorça que al segle XIV s’establí a Sicília.
Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida 1149, on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta , potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI mort el 1154 Descendents seus foren Sança de Peralta , que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar 1180, el templer Guillem de Peralta , que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel 1196 i de Cantavella, Montsó i Castellot 1201, i l’hereu del llinatge, Guillem de Peralta , que es distingí al servei del…
Josep Ferran Sor i Muntades
Josep Ferran Sor
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…
,
Pere Serra i Postius
Història
Historiografia catalana
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat Treballador infatigable, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat…
, ,