Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Abscés perifaringi
Patologia humana
Definició És anomenada abscés perifaringi l’acumulació de pus en una cavitat formada als teixits que circumden la faringe, que es produeix generalment com a complicació d’una infecció faríngia La cavitat plena de pus forma una prominència en la faringe que ocasiona dolor i dificultat a deglutir, i generalment origina també una gran prominència al coll, deguda a l’augment de grandària dels ganglis limfàtics Causes L’abscés perifaringi s’esdevé a conseqüència d’una infecció dels teixits situats al voltant de la faringe, és a dir, als espais perifaringis, com ara darrere les amígdales palatines…
Conducta suïcida
Patologia humana
Definició Reben el nom de conducta suïcida una sèrie d’alteracions del comportament i el pensament que generen tendència a l’autodestrucció o bé impliquen intenció de suïcidi Tipus Hom classifica la conducta suïcida segons la intensitat de les alteracions del pensament i les conseqüències dels trastorns del comportament que es presenten, bé que les diferències que s’estableixen són una mica arbitràries Cal tenir en compte que és molt difícil de determinar límits clars en aquest sentit, tant per la subjectivitat dels pensaments que es relacionen amb la pròpia mort com per les diverses…
Malaltia de la neurona motora
Patologia humana
Definició La denominació malaltia de la neurona motora inclou els trastorns deguts a la degeneració progressiva de les cèllules nervioses que controlen la contracció dels músculs esquelètics, que es manifesten amb una debilitat i una atròfia musculars irreversibles Segons la localització de les neurones motores que en són afectades, hi pot haver diverses varietats d’aquesta malaltia Així, és anomenada atròfia muscular progressiva quan solament en són alterades les neurones de la prominència anterior de la substància gris de la medulla espinal En canvi, rep el nom de paràlisi bulbar…
Paràlisi facial
Patologia humana
Definició És anomenada paràlisi facial la pèrdua total o parcial de la capacitat de moure els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures encefàliques que hi transmeten els impulsos nerviosos Causes i tipus La paràlisi facial és deguda al fet que els músculs de la cara no reben impulsos nerviosos que en provoquin la contracció, a causa de l’alteració d’alguna de les estructures nervioses que desencadenen aquests impulsos o els transmeten Les alteracions capaces de provocar paràlisi facial són molt diverses, perquè els impulsos nerviosos destinats a…
reactor nuclear

A l’esquerra, reactor nuclear regenerador, amb els circuits primari i secundari del caloportador (sodi líquid) i el generador de vapor per a la turbina; a la dreta, parts principals d’una barra i d’un element de combustible per a un reactor d’aigua a pressió (PWR)
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu dissenyat per tal de produir, de manera controlada, una reacció nuclear, de fissió o de fusió, amb la finalitat d’aprofitar-ne l’energia o la radiació alliberada.
El reactor nuclear és el component essencial d’una central nuclear L’escàs desenvolupament actual dels reactors de fusió fusió nuclear , Join European Torus , tokamak fa que el terme reactor nuclear sigui aplicat, gairebé exclusivament, als reactors nuclears de fissió En aquest cas, el principi físic en què es basa el reactor és el següent en incidir un neutró, de suficient energia, sobre el nucli d’un element de nombre de massa elevat, aquest nucli es divideix en dues parts, és a dir, es fissiona, i dóna lloc a l’emissió d’una gran quantitat d’energia uns 200 MeV, així com a la d’un cert…
sonata
Música
Des del segle XVII, nom donat a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra.
A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Història
Art
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…
, ,
Acció Catalana Republicana
Partit polític
Partit catalanista republicà constituït originalment com una organització política catalanista al juny de 1922, creada amb el propòsit d’esdevenir una entitat al marge dels partits, sota el nom d’Acció Catalana [AC].
Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…
Hidrologia 2016
Hidrologia
L’any hidrològic 2015-2016 Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera Les conques internes de…
Hidrologia 2017
Hidrologia
L’any hidrològic 2016-17 Les mitjanes de cabal dels rius catalans de l’any 2016-17 van ser superiors a les dels darrers anys, però força allunyades, encara, de les mitjanes històriques Els rius van mostrar símptomes d’exhauriment i de canvis en els règims hidrològics que poden tenir conseqüències sobre el llit i el canal del riu, la fauna i la flora fluvial i de ribera, i els recursos hídrics en definitiva, sobre el paisatge fluvial Les conques internes de Catalunya El 2017, els rius de les conques internes van mostrar dos períodes clarament diferenciats un de relativament humit, però breu, i…