Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
iconografia musical
Música
Disciplina auxiliar de la musicologia que serveix per a desxifrar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art.
L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les fonts escrites de…
música d’Andorra
Música
Música desenvolupada a Andorra.
Música culta La vida musical andorrana és molt activa a tots nivells, i el país ha donat intèrprets de la talla dels germans Lluís i Gerard Claret Aquest últim és el concertino director de l' Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra ONCA, creada el 1992 i que gaudeix d’un merescut prestigi La seu de l’ONCA és l’Auditori Nacional, a Ordino, inaugurat el 1991 El centre d’ensenyament més important del Principat d’Andorra és l’Institut d’Estudis Musicals El Conservatori d’Andorra disposa d’orquestres estudiantils i d’una big band Al llarg de l’any se celebren diversos festivals musicals de renom…
contratenor
Música
Terme que des del final del segle XVI designava el cantant masculí amb tessitura de contralt i que, des de mitjan segle XX, es refereix de forma genèrica a les tessitures elevades de la veu masculina en el repertori de la música anterior al 1830.
A causa de l’esmentada evolució terminològica que, al llarg del segle XV i el començament del XVI, convertí contratenor altus en altus i contraltus , i contratenor bassus en bassus i contrabassus , aquestes noves formes passaren a ser progressivament identificades amb les tessitures masculines que les interpretaven, amb la qual cosa el terme contratenor, en el seu sentit original, començà a desaparèixer d’Europa A Anglaterra, però, al final del segle XVI, mentre T Morley se servia encara del terme counter per a referir-se a una veu polifònica superior al tenor, es començava ja a establir la…
Ariadna al laberint grotesc
Literatura catalana
Recull de contes de Salvador Espriu, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra ha tingut cinc edicions amb variants que han modificat les narracions o bé n’han augmentat el nombre Així, els vint-i-set contes de la primera edició foren ampliats amb quatre de nous a la segona 1950 En la tercera 1975, hi inclogué una narració que funciona a mode de proemi “L’home jove i el vell”, on l’autor dramatitza la història textual del llibre i la seva evolució com a escriptor El recull, tal com el presenta revisat després de les successives edicions, no és exactament el mateix que el del 1935, ja que Espriu no es limità a polir-lo formalment, sinó…
Tragèdies
Literatura catalana
Conjunt d’obres dramàtiques breus de Víctor Balaguer, aplegades en dos volums: Tragèdies (1876) i Noves tragèdies (1879), reunides en edicions posteriors sota el primer títol.
Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…
Lola Badia i Pàmies

Lola Badia i Pàmies
© Narpan
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòloga medievalista.
És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…
,
Josep Aragay i Blanchar

Josep Aragay i Blanchar (1916)
Arts decoratives
Pintura
Literatura catalana
Pintor, ceramista, teòric de l’art i escriptor.
Vida i obra Noucentista i preceptista del Noucentisme A 14 anys publicà algun dibuix a En Patufet Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911 Eugeni d’Ors li confià 1911 la direcció plàstica de l’ Almanac dels Noucentistes , i, des de la mateixa data, collaborà com a illustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes Fou un dels fundadors de la revista Picarol 1912, i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau També collaborà a La Revista El 1915 feu la primera de ceràmica, en collaboració amb Quer Viatjà a Itàlia 1916-17, i rebé l’…
,
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…
Les cannabàcies
Cannabacies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…
Mallerenga cuallarga
La mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus viu a tota mena de boscos, principalment de terra baixa, on se la veu volant d’un arbre a l’altre, sempre en estols compactes dels quals sorprèn la rapidesa de moviments Té, com la resta de mallerengues, una manera característica de moure’s per les branquetes, voltant-les insistentment i gairebé contínuament Aquesta mallerenga, però, no es confon amb cap altra per l’aspecte que li dona la cua, molt més llarga que el cos Ramon Torres Als Països Catalans la mallerenga cuallarga és sedentària i nidificadora comuna falta a les zones costaneres de l’…