Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Situació El monestir de Santa Maria de Ripoll es troba al centre de la població homònima, cap de la comarca Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història Els origens Una vista de conjunt del que resta del monestir des del costat de llevant J Pagans - TAVISA Perspectiva que ofereixen els elements que ens han pervingut del monestir, des del cantó de ponent J Pagans - TAVISA El monestir de Santa Maria de Ripoll té un lloc molt destacat entre els antics monestirs benedictins N’hi ha…
Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació El monestir de Sant Benet del Bages s’erigeix a l’antic indret de l’Angle, lloc situat en una vall regada pel Llobregat i arredossada, vers ponent, pel Montpeità o puig de Sant Valentí, entre les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Navarcles, a la banda oriental del terme Long 1°54T0” - 41°44’35” Aspecte que ofereix el conjunt del monestir des de l’angle sud-est J Pagans-TAVISA Una vista de l’exterior de l’església del monestir, amb la capçalera i el campanar des del costat de llevant E Pablo Tot i que hom pot seguir d’altres itineraris, com són anar-hi per Sant Fruitós o Navarcles…
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Situació Una vista dela façana de migjorn del monestir amb l’edifici de l’església a segon terme A desgrat de les restauracions sofertes, el monestir de Casserres ofereix encara avui una visió molt fidel del que fou en època original a causa dela manca d’alteracions G Llop El monestir benedictí de Sant Pere de Casserres es troba a una hora escassa del camí del Parador de Turisme de Vic, conegut popularment per Parador de Sau…
Santa Maria de Poblet (Vimbodí)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest excepcional conjunt monàstic, vist des de la banda de ponent ECSA - J Todó El monestir de Santa Maria de Poblet és situat a l’extrem de llevant del terme municipal de Vimbodí, tocant a l’Espluga de Francolí, en un indret pla voltat de conreus, al peu de l’anomenat bosc de Poblet, als darrers contraforts de la serra de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF398831 L’accés més habitual al monestir és des de l’Espluga de Francolí Des d’aquest poble, en un curt recorregut, la carretera local T-700 mena al conjunt monumental CPO Història Els orígens històrics Poblet va…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…
Amèrica

La vall de la Lluna, al desert d’Atacama, Xile
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de les boscanes decídues
El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…
L'edat mitjana
Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del segle III fins al final del segle V, van…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 212
- 213
- 214
- 215
- 216
- 217
- 218
- 219
- 220