Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Escrot
Anatomia humana
L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…
Transport de gasos entre els pulmons i els teixits
Fisiologia humana
L’O 2 que es difon de l’aire a la sang és transportat des dels pulmons fins als teixits, on es forma el CO 2 , que segueix el camí invers L’O 2 es transporta fonamentalment en combinació amb l’hemoglobina, una molècula que es combina amb gran facilitat amb aquest element químic, cosa que li permet de transportar de 30 a 100 vegades més O 2 que no pas si el gas només estigués dissolt en la sang D’altra banda, el CO 2 es combina en la sang amb diverses substàncies i es transforma en altres substàncies químiques, de manera que la sang en pot transportar de 20 a 30 vegades més quantitat que si hi…
Uveïtis anterior: iritis i irido-ciclitis
Patologia humana
És anomenada uveïtis anterior la inflamació de les estructures que formen la part anterior de l’úvea, la capa mitjana de l’ull Aquestes estructures són l’iris, una làmina circular acolorida formada per fibres musculars i al centre de la qual hi ha la pupilla, i el cos ciliar, l’estructura vascular i muscular que continua a l’iris En general, ambdues estructures s’inflamen conjuntament Quan s’inflama preferentment l’iris, l’afecció és anomenada iritis , i, si també és inflamat el cos ciliar, irido-ciclitis La causa pot ésser variada traumatismes, cossos estranys, afeccions del…
Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics
Cinematografia
Entitat creada com a representació del sector de la crítica cinematogràfica i dels escriptors de cinema.
Després d’un període constituent, que s’inicià a Barcelona el 1987 sota l’impuls d’una comissió formada per Enric Alberich, Jordi Balló, Quim Casas, Àlex Gorina, Elena Hevia, Josep Maria López i Llaví, Octavi Martí, José Enrique Monterde, Joana Raja, Esteve Riambau, Joaquim Romaguera i Mirito Torreiro, l’ACCEC quedà legalment constituïda al març del 1988 amb una Junta Directiva presidida per José Luis Guarner Després ocuparen successivament la presidència Riambau 1992, Quintana 1993, Losilla 1999 i Monterde 2001 El 1989 s’installà a la seu del Collegi de Periodistes de Catalunya…
Jordi Vall i Escriu
Cinematografia
Pintor i cineasta amateur.
Vida A catorze anys començà estudis a l’Escola de Belles Arts de Gràcia, i l’any següent perfeccionà l’art pictòric al costat de G Bosch Sanans, al mateix temps que s’inicià en la teoria dels teixits a l’Escola Tècnica Tèxtil de la Unió Industrial 1946, així com en el cinema Durant la dècada del 1960 exposà per Europa, collaborà en revistes, escriví una desena de peces teatrals, al mateix temps que es consolidà en l’art cinematogràfic amb films sense diàlegs adscrits a l’avantguarda formal pel que fa a l’ús de la gramàtica fílmica Una obra feta de fantasies, realitzada sempre amb l’estreta…
Imma Jansana i Ferrer
Arquitectura
Arquitecta paisatgista i orfebre.
Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat 2000 i la…
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i…
Necròpoli de la Tossa de Baix (Rosselló de Segrià)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli de sepultures excavades a la roca, formada per un conjunt de deu tombes ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada en un aflorament rocós, situat al peu meridional de la Tossa de Baix, a llevant del cap de municipi Mapa 32-14 359 Situació 31TCG014193 Per a arribar-hi cal agafar un camí vers l’est que de Rosselló de Segrià mena a Benavent, tot passant pel costat de la Paperera Alier un cop fets uns 2 km, cal abandonar aquest camí i agafar-ne un altre en direcció nord, el qual amb un recorregut d’uns 200 m mena a la Tossa de Baix, on hi…
Jeroni Cros
Cronologia
Història
Medicina
Historiografia catalana
Cronista i cirurgià.
Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví Memòries , un relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni El text del diari personal, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions…
, ,
L’hora violeta
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig publicada l’any 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia…