Resultats de la cerca

Situació Part alta del poble de Vernet, on s’aprecia, envoltada de cases modernes, la part superior de la façana sud de la torre del castell ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó que s’alça a lariba dreta del Segre, davant de la població d’Artesa de Segre La torre del castell resta envoltada per habitatges fets en època moderna Mapa 33-13328 Situació 31TCG377413 Des d’Artesa de Segre, hem d’agafar la carretera que va cap a Alòs Vernet resta a mà dreta, un cop passat el Segre JBM-…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, senzill i sense ornamentació F Tur Saldet és a l’extrem nord-est de l’extens terme de Ventalló, però molt a la vora, uns 800 m a ponent, de la vila de l’Armentera, vora el marge dret del rec del Molí i a uns 300 m de lariba dreta del riu Fluvià L’església de Santa Eugènia és al mig del reduït nucli del poblet Mapa 258M781 Situació 31TEG054689 La carretera de l’Armentera a l’Arbre-sec veïnat on enllaça amb la de la…

Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a lariba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera…

Situació i presentació El terme de Sant Llorenç Savall, d’una extensió de 41,11 km 2 , és situat a la part septentrional del Vallès Occidental, al límit amb la comarca del Bages i del Vallès Oriental Confronta al N amb el municipi de Granera Moianès, a l’E amb Gallifa, al SE amb Caldes de Montbui Vallès Oriental, al S amb Matadepera, Castellar del Vallès i Sentmenat, i a l’W amb Mura Bages El sector occidental del terme comprèn una part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac Les majors altituds es localitzen al límit de ponent amb…

A través del cartoral de Lavaix s’han conservat dos documents, datats els mesos d’abril i maig de l’any 898, relatius a dues vendes fetes a favor del prevere Lodeguer de terres situades al lloc de Palaz De la mateixa època es conserva un document conegut com a fals de ll Bellera en què el prevere Lodeguer donava al monestir de Sant Genís de Bellera la vila de Palace i la seva església dedicada a sant Joan Els límits d’aquesta donació eren, pel nord, el lloc de Morino fins al riu Noguera, i del riu de Cobes a Catolla i Riba rubea En sentit…

Aspecte de s’Albufera des Grau, amb part de l’extensió d’aigües lliures, un petit illot i els turons que l’envolten, coberts parcialment per ullastrars Yves Hennechart S’Albufera des Grau 12, entre els principals espais naturals de Menorca A 9 km de Maó, cap al nord, es troba S’Albufera des Grau, el cas més notable de llacuna litoral de les Balears S’Albufera forma part d’un conjunt integrat de terres de pastura, turons boscosos i bosquines litorals, equilibrat pels usos rurals tradicionals de Menorca Si la zona humida és el centre i motiu fonamental de la protecció legal de la zona, els…

Situació i presentació És situat al S de la comarca, al peu de Montserrat Limita al N amb Sant Vicenç de Castellet, a l’E i SE amb Rellinars i Vacarisses respectivament Vallès Occidental, al S amb Monistrol de Montserrat i a l’W amb Marganell És solcat de N a S pel Llobregat, que hi dibuixa dos meandres importants fora de la vall estricta del riu, la resta de terreny és accidentat, amb costes a banda i banda i també estretes valls en el curs de les rieres afluents —de Marganell, de Rellinars i de Merà— i planells, com el del Vilar El sector W del terme s’enfila pels estreps montserratins, i l…

Situació i presentació És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès El separen de Valls E la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí de la Riba N, els costers de la Plana i la Serra Gran de Mont-ral W, el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta dit normalment riu Glorieta o el Glorieta i la serra del Pou de l’Albiol al Baix Camp SW, els plans del Veçar i el barranc del Burguet els límits amb la Selva del Camp,…

Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de Vall A cada banda del Congost s’estenen les terrasses quaternàries, excavades…

Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…