Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Les dipsacàcies
Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies, anuals o perennes…
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
pic de Covil
Cim
Cim (2 588 m alt.) de la serra que separa la vall de Civís, a l’Alt Urgell (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera, al Pallars Sobirà (damunt Alins).
Companyia de Maria
Orde religiós, el primer orde femení dedicat a l’ensenyament, fundat a Bordeus per santa Joana de Lestonnac, amb l’ajuda del jesuïta Jean de Bordes, i aprovat per Pau V el 1607.
Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l’antic…
xalana
Transports
Embarcació de fons pla, de bordes paral·leles i amb la proa i la popa arrodonides, construïda per a la navegació fluvial i emprada també en la càrrega i descàrrega de vaixells en determinats ports.
Les xalanes, molt emprades a l’Europa central, solen ésser proveïdes d’un petit motor o, remolcades en sèrie, arrossegades per potents remolcadors, però també en naveguen a la sirga
masada
Història
Dret català
als s. XIII-XV, conjunt patrimonial format pel mas o casa de camp amb la seva gleva i, de vegades, amb les terres de bordes i pernades, establerts a un sol pagès de remença.
La casa principal, on residia l' home propi o de remença , tenia el nom de capmàs
Paisatge i hàbitat de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…
Francesc Josep Maians del Peró
Història
Militar
Militar austriacista.
Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…
Ruïnes d’un edifici a Queralbs (Roses)
Art romànic
Situació Al nord-oest del terme municipal de Roses, prop del límit amb Palau-saverdera, hi ha la riera de Queralbs, torrent que davalla pel vessant occidental de la muntanya del mateix nom El pendent és esglaonat, en una bona part, per feixes d’oliverars limitades amb paret seca Prop del marge esquerre de la riera, a la part alta del curs, justament on comença a engorjar-se en un pregon solc erosionat a la roca natural de llicorella, hi ha les ruïnes d’un antic edifici Mapa 259M781 Situació 31TEG129837 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Roses a Vilajuïga Cosa d’1 km abans d’…
Casa forta de Sobeies (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aquesta casa forta es troba a uns 100 m de l’església de Sant Andreu de Socarrats, vers el costat de tramuntana La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per a l’esmentada església Història La família Socarrats, segons les notícies que hi ha a les obres de Francesc Caula, ja surt documentada al segle XII Sembla —tot i que amb les dades que en tenim sigui impossible d’assegurar-ho— que els seus membres pertanyien a un estament situat entre la baixa noblesa, els cavallers i la pagesia lliure Devien ésser pagesos aloers En una època inicial no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina