Resultats de la cerca

Els Cruïlles línies troncal i de Rupit © Fototecacat El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles 1136 tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert I, que testà el 1035, el seu fill Jofre I o Gaufred , que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre II, que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca 1114, i Guerau 1125, potser pare d’Humbert de Cruïlles El fill d’aquest darrer, Gilabert II de Cruïlles , sembla que anà a l’expedició d’Almeria 1147 Seguiren els seus fills Gastó de Cruïlles mort el 1229 i Galceran de Cruïlles…

Situació Mur situat dintre el clos casteller i allargassat en sentit nord-sud F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades al cimal d’un turó, totalment emboscat i de capçada planera, que es dreça al costat de la carretera de Callús a Sant Mateu, i sota el qual s’arredossen la masia de les Planes i l’església de Sant Miquel, en una contrada estesa a la banda sud-oriental del terme Long 1°44’34” -Lat 41°48’06” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Cardona Poc després d’haver travessat la població de Callús, cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir la carretera…

Situació Restes d’un mur d’aquest castell, conegut popularment com “els Castellots” ECSA - A Roig Les restes del castell d’Arcalís, dit popularment “els casalots”, s’alcen en els contraforts del tossal de Sant Mauri, turó proper al poble d’Arcalís, en direcció sud-oest Mapa 33-10214 Situació 31TCG429905 A l’extrem de migdia del poblet d’Arcalís surt un camí molt fressat que en direcció sud-est s’enfila cap als prats que es graonen pels vessants del tossal de Sant Mauri Aquest camí, que encara conserva el seu empedrat, és l’antic camí de bast de Tornafort Quan es deixa enrere l’últim prat, el…

Situació Aspecte actual d’aquest fantasiós castell neomedieval ECSA - Rambol El castell de Santa Florentina, antiga domus de Canet, és situat a la part alta de la vall de Canet, uns 2 km al N de la població Mapa 38-15394 Situació 31TDG648057 Per accedir-hi des de la carretera N-II cal desviar-se uns 2 km endins de la població seguint una pista asfaltada que corre parallela a la riera de Canet els darrers 800 m són per camí de terra MLIR Història Fotografia de la fortalesa al final del segle passat, abans de la seva transformació radical al començament d’aquest segle Arxiu Mas El casal o…

Situació Façana principal, sud-est, de l’edifici, on hi ha oberta la porta J Bolòs Casa forta o castell situat uns centenars de metres més avall de l’església de Sant Andreu del Coll, al vessant de la muntanya, a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel del Mont, al costat del coll que donà el nom a l’església i al castell Des de la fortificació, situada sobre uns camps, hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana d’Olot Mapa 256M781 Situació 31TDG552722 Si seguim la carretera que va d’Olot a Ripoll, després dels primers revolts, passat el quilòmetre 88 antic quilòmetre 57, surt a mà…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Espuig, o Sant Pere Despuig o Sant Pere de Bianya, és la del poble homònim que s’aixeca a l’interfluvi dels torrents de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida, afluents de la de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG527738 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Al punt quilomètric 68, surt, a mà esquerra, una carretera que amb uns 2,5 km aproximadament hi porta JVV Història Una de les primeres mencions documentals de l’església de Sant Pere Espuig data de l’…

Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…

Situació i presentació La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km 2 Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints I al S la comarca entra en contacte amb el Bages Encara que és clarament una…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…

Fundat el 1876 amb el nom d’ Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, és considerada l’entitat pionera de l’excursionisme de l’Estat espanyol El principal impulsor i primer president fou Josep Fiter i Inglés Nasqué amb la idea de fomentar els aspectes científics, culturals i literaris de Catalunya El 1878 se n’escindí un grup que s’anomenà Associació Catalana d’Excursions , tot i que el 1891 les dues entitats es fusionaren de nou, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch, i prengueren la denominació actual, també coneguda com CEC Installat a les golfes d’una casa del carrer…