Resultats de la cerca

Data del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386 Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau Sàpiga tothom que els venerables barons, senyors Galceran de Vilanova, ardiaca de Besalú, i Pere de Carrera, prevere del capítol de l’església de Girona,…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Llitera 624,80 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…

Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar que es bastí…

Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…

La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Hom hi pot apreciar perfectament l’estructura del temple I sobretot la forma trapezial de la capçalera F Baltà És l’església del llogaret d’aquest mateix nom, anomenat també Boadella, format per sis masies i situat a la plana alluvial, uns 2 km a tramuntana de Sant Feliu de Boada, prop de la carretera de la Bisbal a Pals Mapa 334M781 Situació 31TEG102483 Per anar-hi cal seguir la carretera de Vulpellac a Pals El començament és ben senyalitzat A la casa propera tenen la clau JBH-MLIR Història Una fotografia de l’any 1968,…

Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…

L’escut de la població a la font de Mitja Vila 1519 ECSA – GSerra La història De domini eclesiàstic, l’origen de la Selva es remunta a la carta de poblament atorgada per l’arquebisbe Hug de Cervelló a favor dels habitants del que aleshores s’anomenava Villa Constantina 1164 o 1165, situada a l’extrem septentrional del terme de Constantí Al final del segle XII, el lloc ja era en possessió de la pabordia, principal dignitat canongial de la seu de Tarragona La vila romangué sota el domini dels pabordes fins a la supressió d’aquesta dignitat el 1410 dos anys després passava a ser de la senyoria…

El 22 de juliol de l’any 1698, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Climent de Solanell i de Foix Segle XVII – Barcelona 1701, benedictí, paborde d’Àger i monjo de Santa Maria de Ripoll diputat militar Aleix de Miravall i de Chivellí, noble de Tortosa diputat reial Josep Llopis, catedràtic de Lleida oïdor eclesiàstic Rafael Nadal i Domènec, benedictí, sagristà major de Santa Maria de Ripoll oïdor militar Joan d’Olmera i de Bianya, de Barcelona oïdor reial Josep Boer, mercader de Girona Segons F de Castellví, Climent de Solanell va morir el 9…

Situació Una perspectiva de l’església des del costat sud-oest, durant la campanya arqueològica de l’any 1983 J A Adell Sant Romà de Sidillà, o de les Arenes, és l’església de l’antic poblat alt-medieval de Sidillà, situat en una pineda espessa vora el Ter, a tramuntana de Sant Llorenç de les Arenes Aquest poblat és actualment tot colgat per la sorra Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi cal seguir des del poble de Foixà l’itinerari ja indicat per al poblat de Sidillà JBH-MLIR Història És probable que el lloc de Siziliano citat en el testament sacramentan del clergue Guigo entre els…