Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
Els palpígrads
Característiques del grup Els palpígrads constitueixen un grup d’aràcnids diminuts, que rarament atenyen els 2 mm de llargada del cos, i que, pels seus trets morfològics, semblen miniatures dels esquizòmids, principalment per l’aspecte que els dóna el llarg opistosoma, perllongat per un flagell multiarticulat Les seves dimensions impliquen una densitat del cos molt petita, cosa que fa difícil la seva captura pels mètodes habitualment utilitzats en el mostratge d’altres grups d’artròpodes Això i la seva poca abundància fan que els palpígrads siguin un grup molt desconegut i alhora interessant…
Els parartròpodes
Les diferents línies evolutives Els parartròpodes constitueixen un grup artificial i, per tant, mancat de valor sistemàtic Això no obstant, sota aquesta denominació hom reuneix tres grups d’animals molt peculiars els onicòfors, els tardígrads i els pentastòmids pel fet que presenten simultàniament caràcters d’anèllid i d’artròpodes malgrat tot, una anàlisi crítica i la valoració dels caràcters esmentats obliga a pensar en una relació més estreta d’aquests organismes amb els artròpodes Segons el criteri monofilètic que hom ha adoptat en aquesta obra per a la classificació dels grups dels…
Santa Maria l’Antiga (Lleida)
Art romànic
Situació Façana exterior d’aquesta església, annexa a la moderna casa d’exercicis, considerada l’església catedral que va precedir la Seu Vella ECSA-JI Ribes L’edifici conegut com a Santa Maria l’Antiga és situat a l’ala nord del claustre de la Seu Vella Actualment és utilitzat en part com a capella dins la casa d’exercicis del bisbat de Lleida Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 L’itinerari és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història L’església de Santa Maria in Sede fou la primera catedral de Lleida la segona si tenim en compte l’existència de la catedral visigòtica…
Castell del Rei o de la Suda (Lleida)
Art romànic
Situació Aixecat sobre la Roca Sobirana, aquest castell, situat prop la Seu Vella, domina tota la ciutat ECSA-XGoñi Aquest castell és situat al punt culminant del turó de la Seu Vella, al lloc anomenat antigament la Roca Sobirana, que serveix de base a l’edifici, a gairebé 100 m sobre el nivell del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Història Les primeres referències històriques sobre aquest castell són d’època islàmica Hom sap que vers l’any 883 el cap de la Frontera Superior, Ismā’īl ibn Mgsa, reedificà novament el castell i fortificà tota la ciutat En conquerir-se Lleida…
la Baixa Cerdanya

Comarca
Comarca de Catalunya, a l’alta vall del Segre.
És una de les dues comarques en què és dividida la Cerdanya Cap de comarca, Puigcerdà El seu eix vital és la vall de la capçalera del Segre, encastada als Pirineus axials, cas únic en el país per les seves dimensions 20 km de llarg per 5 d’ample com a màxim i significació clau de volta de l’única ruta catalana que uneix la Mediterrània amb l’Ebre mitjà Perpinyà i Lleida, al marge de la Depressió Prelitoral El seu complement és la part encarada a la vall del conjunt muntanyós que l’envolta, però tant la muntanya com la plana són compartides amb l’Alta Cerdanya Com a materials constitutius…
Urgència càrdio-vascular
Definició, importància i tipus principals Les urgències càrdio-vasculars , és a dir, els trastorns del cor o de la circulació sanguínia que es presenten sobtadament i alteren les funcions vitals, constitueixen una de les principals causes de mortalitat en els països desenvolupats Les malalties càrdio-vasculars són causa en conjunt de prop del 47% de les morts produïdes a Espanya Destaquen principalment per llur freqüència dos tipus d’urgències càrdio-vasculars l’atac de cor, com és anomenada popularment la cardiopatia isquèmica aguda, causant de l’I 1% de morts al nostre país, i l’atac…
Sagàs
Sagàs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès entre la riera de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental).
Situació i presentació Ambdues rieres desguassen, més avall, al Llobregat El terme s’estén de NE a SW des del pont de les Goles de les Heures a l’extrem nord-est fins a l’antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel S També limiten amb Sagàs els municipis d’Olvan W, la Quar N i Santa Maria de Merlès E A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola també…
Espinelves

Espinelves
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…
Arquitectura civil i urbanisme a l’època imperial
Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…
Vilalba dels Arcs

Capella de la Mare de Déu dels Dolors, a Vilalba dels Arcs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, estès en bona part als vessants sud-occidentals de la serra de la Faterella i drenat pel barranc de Voravall.
Situació i presentació El terme de Vilalba dels Arcs, de 67,25 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca Limita a l’E amb el terme de la Fatarella, al SE amb Gandesa, al SW amb Batea, al NW amb la Pobla de Massaluca i al N amb el municipi de Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre S'estén entre la vall de Voravall, riu que vessa les seves aigües al pantà de Riba-roja i que forma en bona part el límit occidental del municipi, i una sèrie d’elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta 548 m Tot el territori…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina