Resultats de la cerca
Es mostren 2101 resultats
Christopher Antoniou Pissarides
Economia
Economista britànic d’origen xipriota.
Graduat a la Universitat d’Essex 1971 i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l' atur friccional Per aquesta aportació rebé els premis IZA 2005, compartit amb D Mortensen i Nobel d’economia 2010, compartit…
Biblioteca valenciana
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just-Pastor Fuster i Taronger i editat a València el 1827 i el 1830.
El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d' Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians, Francesc Xavier Borrull, Jaume Villanueva, Josep Teixidor i Marc…
Pere Nicolau i Bover
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma Una altra obra d’impacte a Mallorca, en collaboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’…
Cianosi
Patologia humana
La cianosi és un signe que consisteix en una coloració blavosa de la pell i les mucoses que es presenta quan la sang que circula pels capillars conté una quantitat relativament elevada d’hemoglobina reduïda, és a dir, hemoglobina sense oxigenar L’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen, és un pigment que canvia de color segons si es combina o no amb O 2 Per tant, en condicions normals, la sang arterial, que conté una gran proporció d’hemoglobina oxigenada, és de color vermell intens, mentre que la sang venosa, una gran part de l’hemoglobina de la qual és reduïda, sense O 2 , és…
mar d’Azov
Mar
Mar annexa a la mar Negra, entre la costa meridional d’Ucraïna, la península de Crimea i el delta del Kuban’.
Té una superfície de 36 000 km 2 320 km de SW a NE i 125 km de N a S Comunica amb la mar Negra per l’estret de Kerč’ i per l’estret de Geničesk La gran aportació d’aigua dolça per part dels rius Don, Mius i Kal’mius pel nord, i el Jeja i el Kuban’ per l’est, juntament amb l’escassa profunditat màxima de 15 m, fan que l’aigua sigui d’una salinitat molt baixa, i l’alluvionament, molt intens a les proximitats de les costes es manté glaçada del desembre a l’abril Els ports principals són Rostov, Taganrog, Mariupol, Berd’ansk, Kerč i els centres pesquers Jejsk i Temr'uk La indústria…
Pier Francesco Tosi
Música
Cantant castrat, compositor i tractadista italià.
Fou un dels castrats més admirats del seu temps i aconseguí una gran reputació a Itàlia, Alemanya i altres països europeus El 1692 s’establí a Londres com a professor de cant Del 1705 al 1711 treballà com a compositor a la cort de Viena, on compaginava l’activitat musical amb l’exercici de tasques diplomàtiques Passà els darrers anys de la seva vida a Itàlia, on fou ordenat de capellà 1730 Escriví un oratori i diverses cantates i àries La seva aportació més important a la història de la música fou el tractat de cant Opinioni de’ cantori antichi e moderni, o sieno Osservazioni…
Giuseppe Valentini
Música
Compositor i violinista italià.
Possiblement fou alumne d’A Corelli a Roma A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli Posteriorment treballà per al príncep de Caserta Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps Acostumava a emprar tonalitats allunyades…
François Martin
Música
Compositor i violoncel·lista francès.
Es desconeixen les dades essencials referents a la seva formació Se sap, però, que el seu protector fou el duc de Gramont A partir de la dècada del 1740 es presentà com a solista i el 1746 ja era instrumentista ordinari de l’Acadèmia Reial de Música a París En la seva producció de música vocal destaquen els motets sobre textos llatins per a diverses combinacions de solistes, cors i orquestra Entre aquests, el seu Cantate Domino 1750 fou molt popular i apreciat La seva aportació més rellevant es troba en el camp de la música simfònica, gran part de la qual s’interpretava als…
Christoph Schaffrath
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Organista a l’església de Santa Sofia de Dresden el 1733, l’any següent es posà al servei del príncep Frederic -posteriorment Frederic el Gran- i el 1740 fou clavicembalista a la capella de la cort de Berlín Com a compositor, només es dedicà a la música instrumental i escriví un gran nombre d’obres de cambra i orquestrals La seva aportació més interessant és la música per a teclat, amb diverses colleccions de sonates publicades en vida seva Els seus concerts mostren la influència dels mètodes formals d’A Vivaldi La música de Schaffrath pertany a un període de transició en què ja…
Joan Francesc Cervera
Música
Teòric musical valencià.
Vida Es dedicà a l’ensenyament del cant a Saragossa i en altres ciutats de la Península La seva principal aportació teòrica -en realitat un recull de les aportacions d’autors anteriors F Tovar, G Despuig, G Martínez de Bizcargui, M de Tapia- es troba en el tractat Arte y summa de canto llano compuesta y adornada de algunas curiosidades València, 1595 L’obra tingué l’aprovació de Philippe Rogier i inclou un sonet laudatori de Lope de Vega Fou bastant citat per Cerone i altres teòrics espanyols en els seus tractats sobre cant pla Sembla que preparà una obra més ambiciosa sobre cant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina