Resultats de la cerca

Aprenentatge directe Acadèmies d’art Una sèrie d’indrets de l’art a Catalunya ha d’incloure els llocs on s’aprèn l’art, on es formen les personalitats Frederic Mares va dedicar un llibre el 1964 a la Junta Particular de Comerç, l’Escola Gratuïta de Disseny i l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, els primers llocs de formació artística a Catalunya En aquesta sèrie no puc parlar de tot ho hauria de fer de les acadèmies que, bé que no són llocs de creació pròpiament dita, sí que reuneixen nombrosos artistes, com la de Belles Arts de Sant Jordi, la d’Arts i Ciències de Barcelona, la de Bones…

Palma La llum de Miró «Jo em sento com un vegetal Per això visc a Palma Aquí tinc arrels La família de la meva mare era d’aquí Tinc arrels en aquesta terra» Són paraules de Joan Miró que expliquen les raons contundents de la seva estada a Mallorca i el presenten com a part de l’illa i de l’ambient per voluntat pròpia Des de ben petit visitava Mallorca, residència de la família materna Allà va establir llaços d’amistat i d’amor arran del seu propi casament Els paisatges i monuments mallorquins són representats als quaderns d’infantesa i adolescència, i les referències a l’illa són constants en…

L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres

Aquesta experiència es remunta a l’any 1982 a Pine Plains EUA, on anualment es reuneixen artistes, majoritàriament dels Estats Units, la Gran Bretanya i el Canadà, per a treballar en les seves obres en un espai compartit i un temps limitat A Barcelona participaren 25 artistes estrangers i 15 d’espanyols, i també crítics americans i europeus Tots els artistes participants feren donació al futur Museu d’Art Contemporani de Catalunya d’almenys una de les obres realitzades

La idea directriu de l’activitat d’aquestes institucions, sovint anomenades acadèmies de belles arts , ha canviat al llarg del temps unes vegades ha estat favorable per a la formació dels artistes, però, en moltes altres, pretengué situar la creació artística dins uns motlles que anullaven bona part de la personalitat La més antiga regularment constituïda fou l'Accademia del Disegno, de Florència 1563 En principi hom pot considerar aquestes acadèmies com a formes evolucionades de les corporacions medievals, en les quals hom determinava els drets i les obligacions dels artistes sense donar-los…

Ha passat per diverses etapes Fins al desembre del 1989 fou de caràcter gratuït, encartada dins el Punt Diari , i sortí amb la funció de crear un focus d’atenció de l’activitat artística de la ciutat i d’informar sobre les activitats del centre Espais La segona etapa, a partir del desembre del 1989, estigué marcada per una difusió des del centre i a través de subscripció En la tercera etapa, des del gener-febrer del 1992, n'assumí la direcció Carme Ortiz i se n'estructuraren els continguts, en créixer l’apartat de divulgació i d’assaig i reduir-se la informació sobre el mateix centre Una…

Fou creada arran de la polèmica entre l’artista grec Takis i la direcció del MOMA, quan aquesta féu valer la seva prerrogativa de mostrar l’obra segons la seva voluntat, com a propietària, per sobre de la de l’artista, a l’exposició The Machine as Seen at the End of Mechanical Age A partir d’aquest moment, nombrosos artistes i crítics d’art s’aplegaren formant aquesta associació per tal de defensar els drets dels artistes enfront de les institucions culturals i millorar les relacions entre ambdós La redacció de programes i manifests, així com l’organització de manifestacions,…

L’art a l’alta edat mitjana L’expressió “alta edat mitjana” designa el període que va des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident fins a la fi del primer millenni de la nostra era Són segles que a Occident es caracteritzen per la barreja de poblacions i cultures diferents, per la fragmentació política i institucional, per la greu crisi de les ciutats, per la reducció dels horitzons econòmics a l’àmbit local i per la inseguretat generalitzada de les persones i de les comunitats vegeu també “L’edat mitjana” En un panorama en molts aspectes tan negatiu, o si més no considerat difícil, la vida…