Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
Alfons Saura i Llorens
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, ceramista i gravador.
Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al Museu del Casal…
Enric Simonet i Lombardo
Pintura
Pintor.
Deixeble de Bernat Ferrándiz Fruí, després d’estudiar a Sant Carles, d’una pensió a Roma Present en algunes exposicions nacionals de Madrid, en la del 1887 fou proposat per tercera medalla per la Decapitació de sant Pau catedral de Màlaga Hi assolí medalla d’or el 1892 amb el gran quadre religiós Flevit super illam 3 x 5,50 m, obra que fou adquirida per l’estat i exposada a l’Exposició Universal de Chicago del 1893, on obtingué la medalla única actualment al Museo Provincial de Málaga Fou professor de dibuix i composició a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid Comanador…
Antoni Ollé i Pinell
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Fotografia
Pintor, gravador i fotògraf.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments, del patronat de l’Escola…
Carles Pazos i Moya
Art
Artista.
Estudià arquitectura i disseny Es donà a conèixer els anys setanta, en una línia conceptual amb contingut de denúncia Utilitzà sovint el seu propi cos com a recurs expressiu D’entre les seves accions i exposicions hom pot esmentar Voy a hacer de mí una estrella 1976, Conocerle es amarlo 1977, No hay replay 1989, el vídeo The Floor of Fame 1978 i la installació Let me be your teddy bear i altres somnis 1985, Indestructible 2002 i No em diguis res 2007 Ha obtingut el primer premi de la Biennal Internacional de Barcelona 1980, el Premio Nacional de Artes Plásticas del…
Federico Moreno Torroba
Música
Compositor castellà.
Les seves primeres composicions giren entorn del simfonisme La ajorca de oro , 1918 Interessat per la música de teatre, escriví partitures de sarsueles d’èxit, com ara La marchenera 1928, María la tempranica 1930, Luisa Fernanda 1932, una de les que assoliren més èxit, La Chulapona 1934 i María Manuela 1957 La seva darrera composició, l’òpera El poeta 1980, fou molt ben rebuda per la crítica Escriví també nombroses obres per a guitarra, entre d'altres, Fandanguillo, arado y danza o Concierto de Castilla Des del 1974 fou president de la Societat General d'Autors, i des del 1978, president…
Antonio Iglesias Álvarez
Música
Pianista, compositor i docent gallec.
Vida Figura polifacètica de la música a l’Estat espanyol, destacà en diversos àmbits la interpretació, la composició, la docència, la gestió administrativa i política i l’assaig A Madrid fou deixeble del pianista José Cubiles i del compositor Conrado del Campo Com a pianista actuà tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa Fou subcomissari tècnic de la Comisaría Nacional de Música durant el règim franquista, director dels Cursos de Compostela des del 1958, professor dels Cursos Manuel de Falla de Granada, creador del Concurs d’Interpretació d’Ourense i, a Conca, de les Semanas de Música…
Lluís Calpena i Ávila
Historiografia catalana
Estudiós de la història religiosa, teòleg i orador.
Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX 1912-17…
Manuel Beguer i Pinyol
Historiografia catalana
Historiador i cronista oficial de la ciutat de Tortosa.
Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre Llinatges tortosins 1980 El…
Simeón Roncal
Música
Compositor i pianista bolivià.
El seu primer contacte amb la música fou com a escolanet a la catedral de la seva ciutat natal El 1910 exercí de docent al Colegio Pichincha de Potosí, ciutat on deu anys més tard fundà el Círculo de Bellas Artes De tota la seva obra destaquen les primeres composicions, les marxes fúnebres Tres de febrero i Las campanas de la Catedral , i una gran quantitat de peces escrites per a piano, basades en les danses populars bolivianes -les cuecas , els bailecitos , les tonadas i les burro katinas -, entre les quals sobresurt la cueca Rosa Ha estat un dels compositors més destacats de Bolívia Les…
Manuel Almeda i Esteva
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de Josep Batet i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina