Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i traductor.
Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…
, ,
Metabolisme dels glúcids
El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada per l’…
hexacord
Música
En la teoria medieval, sistema compost per sis notes consecutives de l’escala diatònica creat per Guido d’Arezzo (segle XI) per a expressar el caràcter o la propietat (proprietas vocis) de les notes.
Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i quarta vox…
Observacions finals
El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat…
Els esciènids: corballs i reigs
Entre els esciènids, el corball de roca Sciaena umbra és potser l’únic que es pot trobar en substrat de roca, tot i que prefereix, com els altres, els fons sorrencs És una de les espècies més apreciades d’aquests ambients rocosos, on es veu fent grups d’uns quants individus Són molt característics els radis espinosos que té a l’aleta anal i el color blanc de les aletes pelvianes La línia lateral, molt marcada, arriba fins al final de l’aleta caudal Xavier Safont/M Alba Camprubí La família dels esciènids reuneix espècies de cos fusiforme o oblong, més o menys comprimit, amb escates de tipus…
Mèxic 2012
Estat
Enrique Peña Nieto, candidat del PRI, durant la presa de possessió del càrrec de president de Mèxic, amb l’anterior president, Felipe Calderón, a la dreta de la imatge © Presidencia de la República Mexicana Els temes que van centrar l'atenció mundial a Mèxic, encara que amb menys repercussió entre els seus habitants, van ser dos les eleccions presidencials i l'endèmic problema de l'anomenat narcoterrorisme, és a dir, la guerra des-envolupada al voltant del control del tràfic de drogues i altres activitats criminals, entre els diferents càrtels i l'Estat mexicà Un tercer element també…
Patents i innovació tecnològica a Catalunya (1882-1935)
Si bé des de la Restauració fins al 1936 hi hagué un notable desenvolupament industrial a Espanya, des del punt de vista geogràfic no fou gaire homogeni Al costat de regions d’escàs dinamisme –Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa–, n’hi hagué d’altres que experimentaren un fort impuls –Catalunya, Madrid, el País Basc, València– Una de les causes fonamentals d’aquesta diversitat fou el diferent grau de desenvolupament tecnològic d’aquests territoris El nivell tecnològic depèn, bàsicament, de la inversió en educació tècnica i en recerca i desenvolupament R+D Aquestes inversions…
El treball amb l’ordinador
Educació
Què s’entén per noves tecnologies Probablement ja has sentit a parlar moltes vegades de l’expressió “noves tecnologies” Allò que anomenem noves tecnologies inclou una sèrie d’aparells i dispositius com ara l’ordinador, el telèfon mòbil, el pen drive, el GPS Segurament, per a tu, alguns d’aquests aparells et semblen de tota la vida i no acabes d’entendre per què formen part del que es coneix com a noves tecnologies Però no, no són aparells de tota la vida, ni de bon tros L’ordinador és un aparell relativament nou i molt innovador, tot i que sempre hi hagis conviscut, ja sigui a casa, a l’…
Santa Maria de Bell-lloc (Dorres)
Art romànic
Situació Església d’època romànica, ara esdevinguda santuari, que domina una àmplia panoràmica sobre tota la Cerdanya ECSA - A Roura Aquesta església, esdevinguda santuari marià, és situada al cim del turó de Bell-lloc, a 1 688 m d’altitud, en un indret des d’on es pot gaudir d’una vista excellent sobre tota la Cerdanya Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 49” N - Long 1° 55’ 40” E Des del poble de Dorres surt un carrer, que posteriorment es converteix en pista sense asfaltar, que porta al santuari, al sud-oest del poble LICS-JCR-ERR Història La menció més antiga d’aquest temple és del 14 de…
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina