Resultats de la cerca

El 1994 rebé el nom actual Organisme de caràcter consultiu, representa entitats d’àmbit subestatal de molt diversa mena, que van des de l’àmbit municipal fins a divisions territorials amb atribucions força heterogènies länder , comunitats autònomes, regions, etc És format per 353 membres, representants nomenats pel Consell per unanimitat, a proposta dels respectius estats, per a un període de quatre anys Pot emetre dictàmens per iniciativa pròpia quan estiguin en joc interessos regionals específics La presidència és ocupada durant dos anys per càrrecs d’organismes regionals o locals Han…

Creada primer amb l’adquisició de la belga Petrofina, fundada el 1920, per la francesa Total, amb origen el 1924 L’any 2000 es fusionà amb la també francesa Elf Aquitaine, originària del 1939 La nova empresa rebé el nom de Totalfina Elf i fou rebatejada el 2003 com a Total El 2004 era el quart grup petrolier i gasístic del món Els seus ingressos aquest any foren superiors als 122 000 milions d’euros

Bèlgica es va convertir en centre d’atenció mundial amb l’arribada, a finals d’octubre, del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després que el Govern espanyol apliqués l’article 155, que va suposar la intervenció de l’autonomia manifestació del 7 de desembre © Assemblea Nacional Catalunya El país va viure encara sota la commoció dels atacs terroristes del 2016, fet que va dur a extremar les mesures de seguretat, amb el desplegament de l’exèrcit i la policia Tot i així, van tenir lloc dos incidents, que van acabar amb la mort dels agressors El primer, al juny, va succeir quan un…

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Gant, mentre realitzava estudis musicals a Brusselles, on treballà amb Louis Devos, i a la Haia, on rebé lliçons d’Alfred George Deller S’especialitzà en música barroca cantà en els conjunts dirigits per Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt Ha contribuït decisivament a la revitalització de les veus de contratenor Després de formar part de diversos conjunts corals, el 1974 debutà a Amsterdam amb Erismena , de F Cavalli Fundador del Concerto Vocale 1977, aviat compaginà les actuacions com a cantant amb la direcció, i inicià una carrera com a…

Monjo benedictí a Solesmes i a Farnborough, passà després al clergat secular Collaborà amb FCabrol en els Monumenta Ecclesiae liturgica , i el succeí en la direcció del Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie Publicà una Histoire des Conciles d’après les documents originaux 1907-21, traducció, molt refeta i ampliada, de l’obra de KHefele Escriví també L’Espagne chrétienne 1906

Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972

Quan tenia catorze anys es traslladà amb la seva família a Bruges, i al cap d’un any deixà l’escola per dedicar-se exclusivament a la música Estudià piano i violoncel al Conservatori de Bruges i al de Brusselles, centre aquest darrer on es diplomà l’any 1962 Mentre encara estudiava a Brusselles començà a interessar-se per la música antiga A divuit anys inicià els estudis de viola de gamba de manera autodidàctica La seva carrera com a violista de gamba començà al grup Ensemble Alarius de Brusselles, on romangué del 1959 al 1972 Parallelament, formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles…

Estudià filologia i parallelament inicià els estudis musicals al Reial Conservatori de Brusselles, on es formà com a violinista A partir del 1948 amplià la seva formació a Graz Àustria, on dos anys després començà els estudis de cant De nou a Bèlgica, el 1952 participà en l’estrena europea de la Cantata d’I Stravinsky i dos anys més tard estrenà l’ Orestes de H Badings Des del 1956 fou convidat assíduament per l’Òpera de Munic, on interpretà sovint òperes del segle XX Cantà a Roma, Ginebra, Salzburg, París, Londres i Milà El 1950 fundà el conjunt Musica Polyphonica, amb el qual enregistrà un…

Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7  1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981,  Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991, una evocació…

Llicenciat en medicina a la Universitat de Lieja 1928, fou un dels pioners en la utilització d’el microscopi electrònic i les tècniques de centrifugació en l’estudi de l’estructura cellular Isolà i analitzà químicament per primera vegada 1933 un virus d’ARN i determinà en detall les característiques i les funcions dels orgànuls cellulars ribosomes, lisosomes i mitocondris principalment Fou director de l’Institut Jules Bordet 1948-72 i professor i cap del departament de citologia de la Universitat Lliure de Brusselles 1948-69, on fundà un laboratori d’investigació sobre el càncer El 1974,…