Resultats de la cerca

Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…

Estudià violí i composició amb Zoltán Kodály al Conservatori de Budapest El 1930 inicià la seva carrera com a solista i actuà amb diversos grups de cambra fins que el 1940 fundà el Quartet Vègh La seva carrera sovint es confon amb la del seu prestigiós quartet, però no s’ha d’oblidar la seva activitat com a solista, pedagog i director d’orquestra, desenvolupada especialment al Festival de Prada 1953-63, on collaborà amb Pau Casals, i en el Mozarteum de Salzburg, en el qual treballà des del 1979 fins a la seva mort Al capdavant de la Camerata Acadèmica de Salzburg desenvolupà una…

Fill del batlle i capità d’infanteria de Mataró Melcior de Palau, òlim Arnau i de Palau El 1637 era ardiaca de Vic Participà en la batalla de Salses 1637 i es resistí al capdavant del capítol vigatà als imposts que exigia el govern 1640 Fou tramès a Madrid pel lloctinent comte de Santa Coloma per a donar compte de l’agitació que imperava a Catalunya 1640 En exiliar-se el bisbe de Vic Ramon de Sentmenat 1640-45 durant la guerra dels Segadors, actuà com a administrador del bisbat Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell el 1664, procurà de reforçar el seu bisbat i reuní sínode el 1665 i el…

Capitanejà la revolta popular 1381 contra les exaccions fiscals i el poder senyorial, que s’estengué pels comtats de Kent, Essex i l’Ànglia de l’est Al capdavant dels camperols armats tyleristes , entrà a Londres, obtingué importants concessions de Ricard II i es retirà a Smithfield, on fou mort en el curs d’una entrevista amb el rei La revolta, mancada del seu cap i sense cohesió, fou durament reprimida, i les concessions foren anullades El moviment tylerista s’inscriu en el conjunt de conflictes socials que es desencadenaren a l’interior dels països participants en la guerra…

A la segona meitat de la dècada dels quaranta es posà al capdavant de l’empresa familiar, Freixenet Sota la seva direcció, el grup esdevingué pioner en l’exportació de vins escumosos —impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974—, i una de les primeres empreses internacionals en el sector Rebé, el juliol del 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura i el 2008 el premi a la trajectòria professional de la principal distribuïdora de vins dels EUA Southern Wine and Spirits El 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís…

Estudià piano amb J Lefeld i direcció orquestral amb B Madey a l’Escola Superior Estatal de Música de Varsòvia Obtingué alguns guardons i aviat fou contractat per a dirigir diverses formacions orquestrals a Polònia, especialment orquestres radiofòniques En 1970-72 dirigí diversos espectacles al Gran Teatre d’Òpera de la capital polonesa Del 1975 al 1977 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa de Katowice El 1972 fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa i del 1983 al 1993 fou director de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC Especialment…

Es formà al Conservatori de Schwerin i, acabats els estudis, passà una temporada com a director a Stendal 1950-51 i, després, a Meiningen 1951-52 Del 1953 al 1956 fou titular de l’Orquestra del Teatre de Schwerin, càrrec que ocupà posteriorment 1956-58 al capdavant de la del Teatre de Cottbus Dirigí les òperes de Leipzig 1958-61 i Stuttgart 1961-64 i la Deutsche Oper de Berlín 1964-65, abans d’esdevenir director general de música a Bremen 1965-70, Mannheim 1970-80 i Dortmund 1979-85 El 1986 fou contractat per la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg, i fou també director…

Besnet de Cató el Vell Fou tribú militar a Macedònia i qüestor a Roma 46 aC Al capdavant dels optimats noblesa senatorial defensà la república i s’oposà tenaçment a la formació del primer triumvirat En esclatar la guerra civil, prengué partit per Pompeu Després de la derrota de Farsàlia passà a l’Àfrica i amb un petit exèrcit arribà a Utica, però amb la nova desfeta de Thasos evacuà les seves forces i se suïcidà Se’n conserva una carta a Ciceró, el qual li feu un panegíric Cato , contestat per l’ Anticato de Cèsar Lucà el presentà com un model de virtut, i fou considerat un…

A la segona volta de les eleccions celebrades al final de desembre, Andry Rajoelina va ser elegit president amb el 55,6% dels vots Rajoelina va derrotar Marc Ravalomanana, que va aconseguir el 44,4% dels vots Els dos candidats van protagonitzar una de les crisis institucionals més greus del país el 2009, quan Ravalomanana va haver de dimitir de la presidència, desprestigiat per les manifestacions de protesta organitzades per Rajoelina, en aquell moment alcalde de Antananarivo Rajoelina, president durant gairebé quatre anys 2009-14 al capdavant de l'Alta Autoritat de Transició, no…

Estudià música a Porto, amb N Ribas, i tornà al Brasil el 1871 El 1882 marxà cap a París per ampliar estudis amb A Thomas Fou vencedor del concurs que l’Estat convocà el 1889 per a establir l’himne brasiler el text era de Medeiros i Alburquerque Tot i això, el nou himne no fou adoptat oficialment, i es continuà emprant el que havia compost Silva el 1831 Els esforços de Miguez al capdavant de l’Institut Nacional de Música el convertiren en un dels millors centres brasilers Compongué diferents himnes patriòtics, l’òpera Saldunes i poemes simfònics, com Parisina , Oda a Victor Hugo…