Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Winnipeg i en 1929-30 estudià composició a París Entre el 1936 i el 1938 continuà la seva formació a la Juilliard School de Nova York Durant els seus anys de joventut estigué influïda per l’estil romàntic tardà francès, especialment per C Franck i V d’Indy Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el seu estil fou, en canvi, clarament deutor del neoclassicisme El 1942 s’establí a Toronto, on s’integrà als cercles musicals d’avantguarda La seva primera obra dodecatònica és l' Octet per a vent 1948 El 1943 començà a impartir classes al Conservatori de…

Estudià piano, orgue i contrabaix Treballà com a professor de composició al Conservatori de Filadèlfia 1941-47 i a la Juilliard School des del 1947 La seva producció és vasta i variada, cosa que en fa difícil la classificaciö Feu aportacions importants a molts gèneres, però l’obra per a piano és potser la més destacable Tanmateix, també són remarcables les peces per a instruments o conjunts de vent La seva Simfonia número 6 1956, per a banda de vent, és una obra encara de repertori Maldà per integrar llenguatges diversos a les seves creacions, des de l’harmonia diatònica més simple fins a la…

Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de Concerts Pasdeloup 1943 a l’Orquestra Nacional de…

Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A Nikisch al Conservatori de Leipzig 1904-08, on rebé la diplomatura Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934 També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música 1943-44, on també era professor de composició El seu estil, força eclèctic, està molt inspirat en el folklore nacional…

Deixeble d’EC Bairstow i RO Morris, fou professor de composició de la Royal Academy of Music de Londres en 1930-33, càrrec que abandonà per a dedicar-se a la composició El 1939 creà el conjunt amateur Newbury String Players, que perdurà un cop mort Finzi i a través del qual donà a conèixer joves intèrprets i compositors També s’interessà per la música anglesa d’èpoques anteriors, especialment del segle XVIII, i publicà diversos llibres sobre el tema, com ara John Stanley 1713-1786 1950-51 El seu catàleg inclou obres orquestrals, de cambra, corals, per a veu sola i per a piano Destaquen les…

Amplià la formació adquirida a la seva ciutat natal al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols 1772-79 En 1780-89 visqué entre Londres i Lió i compongué diverses obres instrumentals i vocals, algunes de les quals, interpretades al Concert Spirituel de París, tingueren una acollida molt favorable El 1794 es traslladà a París, on la inestabilitat política li impedí de consolidar la seva carrera en el camp de l’òpera, cosa que el feu decantar-se per l’obra instrumental simfonies i música de cambra, en la qual es veu clarament la influència de l’Escola de Mannheim No obstant això, fou…

Nét de R Chapí, es formà al Conservatori de Madrid entre els anys 1928 i 1936 i estudià piano amb Emilio Quintero i harmonia i composició amb Conrado del Campo El 1936 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de Madrid Des de ben aviat sentí un gran interès pel folklore musical castellà i el 1936 fundà el quartet de veus masculines Castilla, amb el qual es dedicà a la interpretació i divulgació de la música popular castellana Després de la Guerra Civil anà a França i més tard s’establí a la República Dominicana, on dirigí algunes formacions orquestrals, com ara l’Orquesta…

Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086 El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció Era en força decadència el 1225 i el 1242 El 1356 perdé part de la parròquia de Sant…

És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986 es va declarar…

El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època…