Resultats de la cerca

A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…

L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…

El castell d’Altafulla és situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí Segons assenyala un estudi recent d’AVirgili, la manca de prospeccions arqueològiques sobre la gran quantitat d’assentaments considerats villes romanes —a excepció dels Munts—, no permet tenir coneixement del poblament de la zona d’Altafulla, ni de l’origen, ni si hi hagué continuïtat o s’interrompé Tanmateix, sembla que l’Altafulla d’època feudal tindria el seu origen en la concessió d’una quadra dins els termes del castrum de Tamarit, i en dates molt properes a l’establiment…

La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…

Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…

Situació S’hi arriba per una pista que surt de la Manresana en direcció a Cal Sala a uns 40 m a llevant d’aquesta masia i a uns 10 m de l’esmentat camí es poden visitar aquests cups buidats a la roca, envoltats de camps de conreu i localitzats a uns 646 m d’altitud Mapa 35-14362 Situació 31TCG795171 Forat a la pedra A l’extrem d’una codina d’arenisca es van excavar dos cups Un d’ells és de forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,02 m i una fondària d’1,50 m Conserva a la seva part inferior un forat de desguàs o boixa, situat en un espai més o menys rectangular, limitat per les parets de la…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1942 i doctorat per la de Madrid 1948 en ciències naturals, s’especialitzà en genètica evolutiva i de genètica de poblacions Fou professor de biologia general i d’antropologia 1943-51 i de genètica 1955-86, matèria de la qual fou catedràtic des del 1963, el primer d’aquesta disciplina en una universitat espanyola Treballà també com a investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques des del 1942 fins a arribar a la categoria de supernumerari l’any 1968 Aprengué les tècniques genètiques fonamentals de la drosòfila a l’Institut Italià d’…

L’èider Somateria mollissima és un ànec poc vist al nostre país, però molt característic per les seves dimensions, ja que és un ocell gros, de fins a 58 cm, i per la qualitat del seu plomatge, que forneix el material del qual es fan els famosos edredons A la fotografia s’aprecia el color gairebé negre del plomatge, tret del dors i el pit, d’un individu mascle, i el plomatge marronós ratllat de negre de les femelles Albert Martínez Ànec marí típic del litoral atlàntic del N d’Europa i, especialment, del Bàltic, on es troba el gruix de la població nidificadora europea A l’hivern ocupa les…

El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat…

Situació Portada de l’església romànica, reaprofitada a l’edifici actual, d’estructura barroca ECSA - R Aceña L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de la Morera del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF194706 Per a arribar a la Morera de Montsant cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JAA Història La colonització cristiana de la Morera s’ha de datar a partir del 1170 arran de la donació de l’indret a favor d’Arnau de Salforès per part d’Albert de Castellvell A partir d’aquesta època es devia bastir l’església del lloc, que…