Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Agrupació Mútua
Mutualitat d’assegurances.
Amb el nom d’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, fou fundada a Figueres el 1902 per un grup de viatjants de comerç Primera mutualitat de previsió social a l’Estat espanyol, el 1994 es transformà formalment en mútua d’assegurances El 1997 arribà a una aliança amb el Banc de la Petita i Mitjana Empresa Aquest any els seus actius superiors als 600 milions d’euros, i el nombre de socis superava els 300 000 L’entitat es mantingué com a primera accionista de Bankpime, després d’una important reestructuació del projecte d’integració iniciat pel principal directiu, Josep Lluís Torra El seu…
Pantaleó Montserrat i Navarro
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…
José María Lacarra y de Miguel
Historiografia
Historiador.
Catedràtic de la facultat de filosofia i lletres de Saragossa, de la qual fou també degà Especialista en història de Navarra i d’Aragó, i més concretament, dels temps de la dinastia pamplonesa, té una bibliografia molt extensa, iniciada amb Notas para la formación de las familias de fueros de Navarra 1933 i El fuero general de Navarra traducido al euskera 1935, dins la qual es destaquen sobretot Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro 1946-52 i la seva important collaboració, corresponent a l’edat mitjana, en la Historia general de la humanidad , dirigida…
Pere Ysàs i Solanes
Historiografia
Historiador.
Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha especialitzat en el període de la dictadura franquista i la transició política posterior Conjuntament amb Carme Molinero i Ruiz ha publicat els llibres L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 1981, "Patria, Justicia y Pan” Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 1985, Els industrials catalans durant el franquisme 1991, El règim franquista Feixisme, modernització i consens 1992, Productores disciplinados y minorías subversivas Clase obrera y conflictividad laboral en la España…
Julià San Valero i Aparisi
Prehistòria
Prehistoriador i antropòleg
Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses memòries d’…
Josep Carles Rius i Baró
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en la Unió Europea Des del 1992 és professor de periodisme a la UAB Començà la seva carrera professional en l’àmbit de la premsa comarcal al Camp de Tarragona, on participà en la fundació dels setmanaris Mestral i El Pati Posteriorment fou redactor d’economia d' El Noticiero Universal , treballà a TVE Catalunya i fou comentarista al programa El balcó de la cadena SER El 1998 s’incorporà a La Vanguardia , on dirigí les seccions de “Societat” i “La Revista”, i actualment és sotsdirector del diari i…
José María Setién Alberro
Cristianisme
Bisbe basc.
Ordenat sacerdot el 1951 a Sant Sebastià, es llicencià en teologia i obtingué el doctorat en dret canònic Fou professor de teologia moral al seminari de Vitòria 1955 i, des del 1960, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual ocupà el càrrec de degà El 1972 fou ordenat bisbe Fou bisbe auxiliar 1972-79 i bisbe titular de Sant Sebastià 1979-2000 La seva posició sobre el conflicte del País Basc, en què criticà tant la violència d’ ETA com l’enfocament exclusivament policial de l’Estat espanyol, alhora que defensava el diàleg i el dret a l’autodeterminació, donà lloc a polèmiques i…
Josep Maria Vallès i Casadevall
Política
Advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, té una dilatada experiència acadèmica Fou degà de la facultat de ciències polítiques de la Universitat Autònoma 1985-1990 i, posteriorment, rector d’aquesta mateixa universitat 1990-1994 Políticament compromès durant la Transició, participà en l’Assemblea de Catalunya i també en el Congrés de Cultura Catalana L’any 1999 collaborà en la creació de les plataformes Catalunya Segle XXI i Ciutadans pel Canvi, que donaren suport a Pasqual Maragall en la candidatura a la presidència de la…
Joan Vilagrasa i Ibarz
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona el 1978, presentà la seva tesi doctoral el 1983 Fou professor de geografia a la facultat de lletres de la Universitat de Lleida des del 1978, catedràtic des del 1991, degà de la facultat 1988-90, director del servei de publicacions 1993-96 i del departament de geografia i sociologia 1996-98 S'interessà per la geografia urbana, amb especial atenció als agents i la morfologia urbans, estudis que aplicà especialment al cas de Lleida Publicà diversos estudis sobre geografia històrica, com Centre històric i Activitat Comercial…
Jordi Sales i Coderch
Filosofia
Filòsof.
Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998 En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina