Resultats de la cerca

Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període estrenà diverses…

Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li valgué la Palma…

Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué salvar la…

Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras Màlaga, 1974 jaciment tartessi…

Estudià direcció al Conservatori de Moscou, a la classe del seu pare El seu debut, el 1952, al Teatre Bol’šoj de Moscou fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual arribà a ser principal director musical del 1964 al 1970, després d’un període com a director assistent 1951-61 El 1960 començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Leningrad quan J Mravinskij n’era el titular Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm,…

Estudià clarinet i saxòfon alt De seguida entrà en contacte i tocà amb Ornette Coleman, de la mateixa generació i ciutat Fou professor de música a escoles públiques de Fort Worth 1949-61 i de Los Angeles 1961-82 El 1964 formà la New Art Jazz Ensemble i l’any següent dirigí una obra simfònica d’Ornette Coleman Sempre relacionat amb grups d’avantguarda, collaborà amb músics com Bobby Bradford i James Newton Als anys vuitanta dirigí el quartet Clarinet Summit Carter fou un virtuós del clarinet, del qual aprofitava tota la tessitura Les seves primeres composicions mostren la influència d’Ornette…

Estudià a Colònia, i en 1924-25 dirigí l’Òpera de la ciutat El 1926 fou nomenat director de l’Òpera de Praga, càrrec que abandonà el 1929 per fer-se càrrec de la de Frankfurt Fou un dels fundadors de l’Orquestra Simfònica de Palestina, l’actual Filharmònica d’Israel, que dirigí entre el 1936 i el 1938 Installat als Estats Units sota la protecció d’A Toscanini, que el convidà a dirigir l’Orquestra Simfònica de l’NBC, del 1945 al 1952 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Buffalo i posteriorment fou titular de les simfòniques de Pittsburgh 1952-76 i Boston 1969-72 Acabà la seva…

Deixeble del compositor Franz Schreker a la Musikhochschule de Berlín 1920-23, amplià estudis musicals amb altres mestres, a més de cursar les carreres de filosofia i musicologia a les universitats de Berlín, Heidelberg i Münster, fins que finalment decidí dedicar-se a la direcció Dirigí successivament les orquestres de les òperes de Wuppertal 1923-28, Rostock 1928-31 i Darmstadt 1931-33 i en 1935-43 estigué al capdavant de l’Òpera d’Hamburg Durant la Segona Guerra Mundial ocupà el càrrec de director general de música de la Deutsche Oper de Berlín El 1945 fundà l’NDR d’Hamburg, que dirigí…

Estudià música a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Leonhardt en la disciplina de direcció orquestral i estudià composició Alumne de CH Krauss, W Furtwängler i H Abendroth, en 1941-43 dirigí l’Orquestra Simfònica de Hannover Després de la Segona Guerra Mundial creà l’Orquestra de Cambra de Stuttgart, formació amb la qual s’especialitzà en l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i que dirigí fins el 1987 El 1966 fundà l’orquestra Klassische Philharmonic Stuttgart amb l’objectiu de donar a conèixer obres del Classicisme alemany Ha realitzat diverses gires…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de KH Schönberg i K Böhm, entre d’altres Del 1946 al 1949 dirigí l’orquestra del Volktheater de Rostock Posteriorment, i fins el 1977, assumí la direcció de l’Orquestra de la Ràdio de Leipzig, amb la qual oferí nombrosos concerts i realitzà diversos enregistraments fonogràfics Parallelament en dirigí el cor 1949 Durant el període 1975-78 exercí la docència a la Musikhochschule de Leipzig, i del 1977 al 1985 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Dresden Alternà el repertori clàssic especialment Mozart, de qui enregistrà…