Resultats de la cerca

Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades,…

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…

Situació Absis de l'església, dissimulat i envoltat per construccions modernes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el nucli de Sant Pere Sallavinera, actualment cap del municipi, agrupat a la banda sud-oriental del terme, al ribatge dret de la riera de Sant Pere, prop de la carretera de Manresa a Calaf, d’on surt, prop del quilòmetre 27, el brancal que hi mena Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816217 Història Aquesta església es trobava dins el terme del castell de la Llavinera Inicialment, fou l’església parroquial del terme, i aquestes…

Situació Les restes d’aquesta fortalesa, molt refeta al segle XV, coronen la població homònima EFS Les restes del castell coronen la població de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra Mapa 34-15 390 Situació 31TCG578059 S’hi arriba per la carretera L-214, que surt pel sud de Cervera en direcció a Rocafort de Queralt, després de superar Vilagrasseta JRG-DRR-JIR-JMT Història La primera referència d’aquesta fortalesa és del segle XI En la delimitació del terme de Cervera de l’any 1026 apareix el topònim Guardiam Grossam que molt possiblement correspon al de la Guàrdia Lada, ben…

Situació L’església de Sant Martí es trobava al bell mig del poble vell d’Avià, en una plaça que hi ha al carrer Portal Era situada exactament on avui hi ha la casa de Cal Serra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 02,8 — y 58,9 31 TDG 028589 Avià es troba a tres quilòmetres de Berga per la carretera que va de Berga a Solsona En arribar al poble cal trencar a l’esquerra i es pot anar en cotxe fins a la plaça del Padró D’allí, a peu, fins on hi havia l’església, hi ha un centenar de metres RVL…

Com s’esdevenia en molts monestirs, al cenobi de Sant Llorenç prop Bagà sembla que molt aviat hi va haver una església monàstica i una església parroquial L’església del monestir era dedicada a sant Llorenç i l’església de la parròquia tenia com a advocació, entre d’altres, sant Miquel Segons parer de Joan Serra i Vilaró aquesta església de Sant Miquel era situada al costat d’on actualment hi ha el cementiri de Guardiola de Berguedà, uns centenars de metres més amunt del lloc on es bastí el cenobi Per anar-hi, cal, abans d’arribar a l’esplanada que hi ha davant del monestir, girar a mà…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquest antic castell andalusí de frontera ECSA - M Catalán Les ruïnes del castell són situades al cim del serrat que hi ha al costat del poble d’Oliola Des de l’indret on es construí la fortificació, a 455 m d’altitud, es veu la vall d’Oliola i l’antic camí d’Agramunt Potser hi havia una comunicació visual indirecta amb el castell de Ponts a través de la torre situada al cim de la Costa del Boix Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Des de la carretera que va de Ponts a Artesa C-1313, surt a mà esquerra la carretera que porta a Oliola 3, 5 km Les…

Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486

Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el  pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…