Resultats de la cerca
Es mostren 1568 resultats
Sant Julià de Fréixens

Vista de Sant Julià de Freixens a Vallcebre (Berguedà)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vallcebre (Berguedà), situada en un serrat (945 m), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de davant i el campanar, que és de torre, són d’obra molt més moderna L’església, esmentada el 1010,…
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de…
perxer | perxera
Història
Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter; a diferència dels passamaners treballava amb teler.
La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins al s XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa del 1680 i encara més en l’expansió del s…
flequer | flequera
Història
Menestral que es dedicava a pastar, a coure i a vendre el pa.
Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa lliurement per als…
Montesquiu d’Albera
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la dreta del Tec, entre la serra de l’Albera (puig de Sant Cristau, l’antic Montesquiu, 1.015 m) i el riu, que en aquest sector limita amb el Rosselló.
El terme comprèn un sector muntanyós, al S, cobert de bosc d’alzines, força delmat pels incendis, la garriga i la brolla La superfície agrícola menys de 500 ha és basicament dedicada a la vinya Hom aprofita també les aigües del Tec per al conreu de fruiters i hortalisses El poble 154 m alt és a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, que era centre de la baronia de Montesquiu , de la qual formaven part els llocs de Vilallonga dels Monts i Nostra Senyora del…
capeller
Història
Menestral que fabricava capells.
Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es desenvolupà…
hostaler
Història
Menestral que tenia un hostal.
A Barcelona els hostalers assoliren l’estatut de gremi el 1445, amb la concessió d’ordinacions de la confraria, sota l’advocació de santa Marta, la qual confraria reunia els taverners taverner Les ordinacions foren successivament renovades 1536, 1613, 1670, 1770 i 1816 La casa gremial era al carrer de la Corríbia, i el centre religiós, al monestir del Carme Fou una de les corporacions que utilitzà amb més força les mesures restrictives contra la competència, representada sobretot pels revenedors revenedor i al s XVIII pels immigrats milanesos anomenats becos , els quals eren, a la vegada,…
barber
Història
El qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor.
A l’edat mitjana —i encara actualment en certes localitats rurals— el barber era considerat un professional de la cirurgia A diferència dels cirurgians, però, els barbers només podien exercir la cirurgia menor sagnies amb l’aplicació de sangoneres, extracció de peces dentàries, etc Als Països Catalans formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els cirurgians el 1408 existia la de Barcelona, sota el patronatge dels sants Cosme i Damià —patrons també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma —, que es reunia a l’església de la Mercè i en la qual…
corder de cànem
Oficis manuals
Menestral corder que treballava essencialment amb cànem i la seva producció era destinada a cordes per a vaixells.
A Catalunya, era un ofici molt estès a les poblacions marineres, com ara Blanes, que avantatjaven sovint els gremis de les capitals A Barcelona són documentats des del 1323, bé que les primeres ordinacions són del 1453, reformades el 1480 Formaren confraria sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels i del Peu de la Creu Aprovaren noves ordinacions el 1665, i poc temps després entraren en conflicte amb els espardenyers S'hi uniren el 1682, i confirmaren la unió el 1763 Aquesta unió es donava sovint a les ciutats i les viles, amb excepcions, com Reus, i en alguns…
vall de Toses
Vall del Ripollès, al NW de la comarca.
Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses 1 800 m alt amb el massís del Puigmal creu de Maians, 2 020 m pla de les Salines, 2 502 m pic de Gorrablanc, 2 550 m, al N, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella 1 984 m i el tossal de Rus 2 113 m, arriba fins a la serra de Mogrony 2 046 m, al S La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser Comprèn els termes de Toses la Vall de Toses del s XIX, amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà, i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina