Resultats de la cerca

Començà a treballar molt jove, però fou un gran lector dels poetes catalans, sobretot de Jacint Verdaguer i Josep Carner, a partir dels quals va construir el seu propi estil Començà a publicar les seves poesies a El Faro de Llobregat amb el pseudònim Franc A partir de l’any 1932 rebé diversos premis a Manresa, Cornellà, el Prat, Sant Vicenç dels Horts i, sobretot, a la seva ciutat natal, on avui hi ha un certamen literari que porta el seu nom A banda de les publicacions en diaris, la major part de la seva obra peces teatrals, guions radiofònics, etc resten inèdites, encara que…

El lloc de Fenollet o Fonollet figura en el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519, dins de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà d’aquest vescomtat El lloc era format per dues cases contigües, els drets d’alberga i salvaguarda eren de la vescomtessa de Castellbò, mentre que els altres censos es pagaven al comanador de Susterris “lo qual pretén que el dit lloch és seu” Segons el capbreu llevador de la comanda de Susterris del 1378, aquesta tenia el castell i vila de Fonollet, franc i quiti, amb els seus termes i drets, i hi tenia establerts 5 homes En…

Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…

Doctor en dret, fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l’any 1701 i elegit conseller en cap el 1703 S'oposà al lloctinent Velasco, i, quan acabà el mandat de conseller 1704, aquest el féu empresonar, fet que ocasionà un fort escàndol ciutadà i un enfortiment del bàndol austriacista Alliberat el 1705 en entrar a Barcelona les forces de Carles d’Àustria, fou novament procurador del braç reial a la cort del 1705 i nomenat ciutadà honrat pel rei arxiduc 1706 El 1706 fou un dels comissionats per organitzar el port franc de Barcelona, i…

Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud precipità la…

Fill i successor de Lluís XI Estigué sota la regència de la seva germana Anna de França 1483-91, que ultimà el matrimoni del rei amb Anna I de Bretanya 1491 Carles, ja regnant personalment, intentà de reivindicar els drets francesos, heretats dels Anjou, a Nàpols Cercà la neutralitat d’Anglaterra pel tractat d’Étaples 1492 la de Catalunya-Aragó i Castella, amb la cessió de Rosselló i Cerdanya, pel tractat de Barcelona 1493, i la d’Àustria, amb la cessió de l’Artois i el Franc Comtat, pel tractat de Senlis 1493 Però els ràpids èxits en l’avançada per Itàlia i la seva entrada a…

Castellàs és el poble més important de les valls mitjanes del Cantó El nom actual no apareix fins al segle XII anteriorment —i segons el testimoni de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX— l’indret era conegut amb el nom de Serbaos , que s’ha mantingut com a nom de la casa més important del poble, Cal Servós És una autèntica fortalesa que fou alçada sobre una fortificació anterior, la qual es documenta ja el 1146, en el testament de Pere de Montferrer L’aspecte actual és el d’una típica casa forta dels segles XVII o XVIII El lloc, propietat del vescomtat de Castellbò, fou…

Fill de Gilabert III de Cruïlles, fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament vers el 1249 amb Guillema de Peratallada morta vers el 1295 baronia de Cruïlles Serví Jaume I de Catalunya-Aragó a València i fou ambaixador seu a Roma 1266, Navarra 1273, Foix 1278 i França 1279 Gran privat de Pere el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons el Franc i ambaixador seu a Provença 1287 i a França, on fou retingut pel rei francès 1290-92 El 1293 anà d’ambaixador a Roma Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere el Gran, però…

Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…

Situada a uns 65 km de la costa Cuxhaven, comprèn també l’illa adjacent a l’E anomenada die Düne ‘la Duna’ 1,5 km 2 , a causa de la seva composició sorrenca, que fins el 1720 formà part de l’illa principal El port, situat al S, és protegit per una escullera Habitada pels frisons, des del 1402 pertangué al ducat de Slesvig-Holstein Des del 1714 alemanys, britànics i danesos se la disputaren El 1890 un tractat l’atorgà a Alemanya, que la convertí en una important base naval Després de la Segona Guerra Mundial les fortificacions foren destruïdes i esdevingué port franc, centre turístic i…